Lluís Badia

Les males noves, permanents, als darrers mesos, setmanes i dies, segurament no ens deixen apreciar altres variables econòmiques, en positiu, que queden “tapades” per l’ingent volum de negativitat que comporta la pròpia situació de crisis. És molt complicat valorar cada noticia quan malauradament el missatge que arriba no es queda solament en la novetat de la mateixa, si no que a més incideix directament sobre la realitat del dia a dia de molta gent; però crec que és necessari fer un esforç didàctic si realment es vol traslladar a la societat tot el que va passant. No obstant l’anterior, crec que s’haurien de fer una sèrie de reflexions generals que també constitueixen per sí mateixes, un apart fonamental del que realment està passant i les seves conseqüències a curt i mig termini. Des d’una basant objectiva, als darrers dos mesos es donen unes novetats econòmiques tangibles per tothom, que afecten als següents punts: a) La baixada de la inflació a cotes insospitades fa uns mesos, amb el que això comporta per molts temes del tràfic comercial diari; la no pujada dels preus del productes de consum, la frenada en l’increment dels lloguers, el diferencial en positiu, respecte a Europa, a l’hora d’estar per sota de la mitjana comunitària, etc., en definitiva, deixar congelat a la baixa un tema realment preocupant per la gran majoria i per les seves múltiples incidències indirectes. b) L’esmorteïment del tipus d’interès, que segurament encara no ha arribat als petits empresaris, autònoms i persones físiques, però que serà una realitat que suposarà incidir sobre els costos dels nostres crèdits i hipoteques que baixaran a ben curt termini en les seves quotes; a més de la pròpia incidència sobre els pressupostos públics “súper endeutats” que seguim tenint. c) La caiguda del preu del petroli i la seva repercussió directe a la “gasolina”, de manera minsa, per l’afany recaptador del govern, però que en qualsevol cas comença a ser una realitat que toca a la nostra butxaca, cada cop que hem d’omplir el dipòsit del nostre vehicle. d) La lògica incidència de tot això sobre l’estalvi familiar, que s’incrementa davant la situació de dubte permanent en el que som, a més del decantament del consum de productes de “marca blanca”, amb el que pot suposar la potenciació d’aquesta opció. e) Finalment, la pròpia necessitat d’increment de la productivitat, que de “manera tàcita”, s’impulsarà davant les pròpies necessitats del mercat laboral, amb unes amenaces reals i una conjuntura on és molt difícil la via de la negociació front la gravetat del moment, a vegades impossible de controlar per les pròpies parts implicades, tant empresaris com treballadors. En definitiva ens trobem instal·lats en un nou model a on també existeixen punts a tenir en compte que beneficies a determinats sectors, i per tant, són una variable que s’haurà de valorar en la seva justa mesura, quan, amb perspectiva, es pugui veure el comportament d’aquells que avui poden gaudir d’una tranquilitat relativa, en base d’uns ingressos fixes consolidats, independentment de la pròpia dinàmica del mercat, o quan menys amb un “blindatge” que els fa menys accessibles al mateix.