Lluís Badia

Els resultats electorals municipals de fa uns dies, han suposat, com sempre, que totes les opcions polítiques han guanyat, si ens atenim a les declaracions de tots els seus líders; no obstant, aquesta lectura clarament partidista, la realitat es un altra de ben transparent, doncs “tots perdem” per què som incapaços d’il·lusionar a més del 50% dels nostres conciutadans a l’hora d’exercir el seu dret a participar democràticament mitjançant l’ús del vot.

Davant del problema que tenim plantejat, moltes han sigut les interpretacions, justificacions i sortides fora de context, que s’han publicitat, però en cap cas, crec que s’és capaç d’analitzar el fons del problema. No pretenc, tampoc, amb aquestes línies tenir cap vareta màgica que trobi les solucions, però a ben segur que la dinàmica que es va encetar, a casa nostra, amb la baixa participació al Referèndum Estatutari i que ha continuat en les dues darreres cites electorals, té moltes variables que s’haurien d’analitzar si no volem “auto expulsar” de la realitat democràtica a una part del país.

A la gran majoria li costa entendre les actuacions polítiques, en temes concrets, com també li és difícil assumir que el model electoral vigent pugui comportar situacions on es doni un pes molt important a les minories, inclusiu condicionant aquestes, legítimament, resultats acaparadors de les opcions majoritàries; per altra banda, no es pot oblidar el pes del sector mediàtic que divideix la societat de manera maniquea, manipulant les informacions en qüestions vitals per la convivència social, i que també s’hauria de preocupar per veure sortides des de la seva basant de poder indiscutible, la credibilitat, per altra banda, de les actuacions polítiques és també un fet difícil d’entendre si no s’és conscient de la necessitat dels “equilibris de poder” en un model democràtic com el que gaudim, per no esmentar la corrupció i la sospita interessada que es manipula en base l’interès partidista de torn, o inclusiu el propi sectarisme d’alguns, que sembla que ja els hi va bé la consolidació de la situació de passotisme democràtic en la que estem instal·lats.

No obstant tots els antecedents, el tema és ben complex, però necessita urgentment respostes creïbles per fer-li front; el cas francès en la consulta Presidencial, amb una participació propera al 90%, és un exemple a seguir, on els candidats van debatre sense límits en repetides ocasions, on el líder guanyador va parlar dels problemes reals encara que això pogués no ser “correcta políticament”, o en tot cas la implicació real de la societat civil que no es va quedar a part, si no que es va implicar posicionant-se, sense perjudicis, crec que és una línia a explorar en positiu.

Finalment, crec que s’ha de agrair als que si van anar a votar, doncs ells també s’han de veure’s implicats en la trobada de solucions que a bon segur només seran resultat de l’esforç conjunt tots, especialment d’una ciutadania que ha de tornar a il·lusionar-se sense reserves, denunciant les mancances i defectes, sabent potenciar amb força alternatives, si calen, en el formulisme electoral que garanteixi resultats molt millors que els ara “lamentats”.