Lluís Badia

En les diferents anàlisis de tot tipus que dia a dia van sortint als mitjans de comunicació valorant les diferents iniciatives públiques, així com buscant responsables directes de la situació que ens “embarga”, sembla que seguim tots en la línia de teoritzar, però poc en la de fer realitat urgent, per molts temes que ja no permeten més endarreriments a l’hora d’implementar solucions possibles. És evident que “l’opinió publicada” posa repetidament de manifest que les actuacions dels governants segueixen sense arribar a la microeconomia de la petita empresa i els autònoms, però apart de posar de manifest l’evidència, el cert és que el problema no té sortides concretes. D’aquesta manera es diu que la taxa d’atur no pot seguir creixent en les dades actuals repetidament, però per molt que es parli del tema al respecte tampoc s’analitzen les sortides possibles a curt termini a l’hora de frenar la situació. Tothom és conscient que no són possibles determinades despeses públiques desbocades, però ningú exigeix el fre de les mateixes amb totes les conseqüències. La precarietat social comença a afectar a milers de famílies, però les mesures de suport a les mateixes no es concreten de cap manera. La caiguda del consum és una qüestió inapel·lable però fins la data no existeix cap iniciativa per trobar formules de suport viables al respecte. En definitiva, ens trobem amb una opinió pública que “clama” per solucions, i uns analistes i polítics que ratifiquen les mancances manifestes de la situació, però que poc aporten amb propostes noves, és a dir, ens quedem en la teoria però ens costa moltíssim entrar en les variables de la trobada de sortides. És evident que el moment que vivim té moltes variables, de tot tipus, que fan que les potencials sortides suposin condicionaments d’ordre global, posicionaments amb temptacions proteccionistes locals o inclusiu interpretacions tergiversades en funció de l’interès particular de cadascun; per tant el tema és, quan menys, molt més complicat del que sembla, però el que no pot ser de rebut és pensar que serà el temps qui ens solucionarà la qüestió, si no que serà imprescindible explicar, sense embuts, la realitat, per negativa que sigui, i a partir d’aquí recuperar una credibilitat que és posada en dubte, cada dia, per més gent. El problema de fons, a més, no és la incapacitat o la negativa gestió, d’uns i altres, doncs la possibilitat de “sortir” passa per assumir una situació i trobar els suports màxims, polítics, econòmics i socials, per prendre les decisions que calguin en cada moment, inclusiu aquelles que poden ser insospitades, si fos el cas. Si s’han comès errors que es reconeguin, i a partir d’aquí es sigui capaç de “parlar” per trobar el camí que pugui oferir-nos el desitjat anhel de complimentar una estratègia que potenciï actuacions menys teòriques, trobant-ne d’altres més eficaces en la resolució de les mancances exposades