Lluís Badia

Crec que avui tots estem d’acord que els pressupostos de les diferents Administracions Públiques aprovats en el seu moment, no tenen cap viabilitat, i per tant, sembla necessari i urgent la seva revisió per adequar-los a l’autèntica realitat, una altra cosa és que des de molts governs es vulguin mantenir uns “números” fora del propi context general en que estem instal•lats, per raons “ocultes” que no s’entenen de forma objectiva. El model crític, de baixada en la recaptació dels impostos dels que es gaudeixen els pressupostos oficials, l’increment desmesurat de la despesa, en moltes ocasions de manera injustificada i sense ser conscients del autèntic problema que tenim a sobre, la caiguda d’aportacions pel que fa a les que ha de fer l’Estat cap a les altres administracions, suposen en qualsevol cas “menys diners” per fer front a les obligacions assumides. Com a principi general sembla que si baixen els recursos i no es dona una previsió de reducció de despesa, el que es dona és un “desquadre” que pot portar-nos a la insospitada possibilitat de fallida de determinades Administracions, amb tot el que això pot comportar per la nostra viabilitat de futur. Davant de la situació plantejada, que poc es parla de previsions al respecte per fer front al problema esmentat, no existeixen noticies sobre actuacions i previsions al respecte, no es discuteix sobre iniciatives a endegar ni tampoc sobre quines alternatives en estudi es preparen, seguim en la línia “impassible” de que aquí no passa res i que tot va bé i, si no, “algú proveirà”. La irresponsabilitat d’aquells que haurien de ser els principals interessats en explicar la veritat sobre els diners públics, és una evidència cada cop més aclaparadora, omplint d’inconsciència la seva tasca, incapaç de preveure que arribarà un moment en que es trobaran superats per una situació indiscutible. Què fàcil seria començar a plantejar el problema des d’un anàlisi públic de la disminució d’ingressos, que comportarà, ens agradi o no, revisar les despeses i tot el que això suposa per uns pressupostos “de tots” que ara són fora de la pròpia realitat del moment que vivim. No és, ni serà, de rebut explicar en el seu moment la greu situació que implicarà fer retalls indiscriminats, quan si es fessin les previsions adients, seria possible prioritzar temes de caire social sobre altres no tant vitals per la pròpia societat. En definitiva, a què esperem a revisar el que es va dir en un moment, amb unes previsions concretes, que s’han incomplert, i que es necessita més per, des d’un exercici de responsabilitat política, s’emprenguessin les actuacions per racionalitzar unes comptes públiques que no són adients. Segurament és més agraït electoralment parlar de grans projectes, però el moment exigeix la presa de decisions econòmiques que permetin mantenir un estat de benestar posat en perill, no pel convenciment de la seva necessitat, si no per una viabilitat econòmica cada cop més dèbil i més en dubte