Reinventar el capitalisme
04 Gen 2010 - Lluís BadiaDintre de les innumerables declaracions dels màxims líders mundials a l’hora d’analitzar la situació caòtica que viu l’economia, una de les reflexions més emblemàtiques és la del President francès a l’hora de posar un punt de debat fonamental com és la necessitat de reinventar el capitalisme.
Ja sé que parlar avui de capitalisme, amb els greus problemes que patim milions de ciutadans arreu del món, pot ser una qüestió molt polèmica, ara bé el que és cert és que per damunt dels discursos extremistes, el cert és que no existeix cap model millor que la pròpia “economia de mercat”, malgrat els indubtables problemes que té plantejats la humanitat com concepte general.
Seguint en la línia esmentada, sembla evident, per tant, que agradi o no, estem instal•lats en la urgent necessitat de dissenyar un nou capitalisme que sigui capaç d’adaptar-se a la nova realitat global, amb capacitat de donar respostes a molts temes que no poden ser ajornats per gaire temps.
Parlar, en conseqüència, de reordenació del mercat mundial, sabent valorar cada decisió, especialment aquelles que posen al tercer món davant del “precipici”, per molt que solucionem polítiques internes del primer món, hauran de ser valorades en la seva justa mesura; fixar regulacions internacionals, amb capacitat coercitiva, sobre els mercats financers, no pot quedar-se exclusivament en “la cortina de fum” de control dels ingressos dels directius, si no que ha de saber aprofundir en tot el que es troba en l’entorn dels paradisos fiscals; també avançar cap a politiques fiscals d’abast interterritorial hauria de ser una prioritat, si realment volem que el nou terreny de joc gaudeixi de l’eficàcia imprescindible de cara al futur.
En definitiva, s’han de fer canvis que no quedin exclusivament en la part mediàtica, si no que siguin capaços de condicionar els potencials “errors” que ens han portat fins la situació actual; és indubtable que la recuperació econòmica no pot ser parcial si no que hauria de ser mundial, i això només serà possible des del compromís dels més forts, però amb respecte pels més dèbils. No podem basar una sortida a la crisis “pagant” els de sempre, doncs aqueta línia d’actuació seria el propi fi de la llibertat, com base de la pròpia convivència entre països.
Les diferències de tot tipus que es donen en el moment actual, especialment en el que és l’accés als mínims de supervivència, són punts que no poden quedar relegats a curt termini, i és aquí a on s’hauran també de fer esforços, els nous models migratoris i sobre tot la convivència només serà factible des de la comprensió, i l’economia tindrà aquí un pes decisiu per conquerir uns mínims objectius, que els grans s’haurien de marcar sense rubor.
La temptació de tornar a vies superades, vetades pels extrems de la nostra societat, és una opció que pot tenir suport a l’alça, però això no ha de suposar fer variacions al model vigent, però amb una clara potenciació democràtica, també a l’hora de prendre determinades decisions globals.
Les modificacions a portar a terme no poden esperar més “trobades oficials”, si no que han de formar part de les agendes d’aquells que avui són líders al món, amb dates d’aplicació urgents.
