Lluís Badia

Dintre dels múltiples conceptes que als darrers mesos apareixien constantment als mitjans de comunicació a l’hora de parlar de la situació crítica de l’economia, n’hi ha dos de repetits quasi sempre, “Recessió – Depressió”. Però què volen dir de manera concreta aquests dos mots?, pel que fa a la recessió, s’entén el període “controlat” d’una situació negativa però amb possibilitats de recuperació a curt termini, per la seva banda parlar de depressió és el mateix que l’anterior concepte, però sense limitacions de temps controlades en la seva perspectiva d’increment de l’atur, del consum i de la producció. Ens trobem, per tant, davant de unes perspectives complicades, amb les dues opcions definides, i per tant, el que haurien de fer els responsables de torn, és buscar les formules urgents per suportar la recessió, però en cap cas posar-nos front una depressió d’efectes incalculables. Sembla evident, a més, que el marc negatiu que tenim plantejat és “retroalimenta” ell mateix, i per tant, la reducció de la despesa comporta menys producció, menys llocs de treball i menys despesa corrent de la gent. Per altra banda les mesures endegades fins la data, sembla que l’únic que aconsegueixen és trobar formules de caràcter transitori, però en cap cas incideixen sobre el fons real del problema, que és tornar als mercats unes dosis de confiança imprescindibles per recuperar un funcionament lògic de l’oferta i la demanda. L’aposta del govern donant tresoreria als Ajuntaments per executar “noves obres”, i conseqüentment la creació d’ocupació, és positiva d’entrada, però amb efectes de caducitat fixats prèviament, doncs una vegada acabades les iniciatives concretes podríem tornar a la crua realitat que es vol evitar. És imprescindible, per tant, fixar també criteris que permetin que les decisions de caire monetari a costa dels dèficits públics, tinguin viabilitat a mig i llarg termini, podent recuperar una part important del nostre teixit empresarial, “molt tocat” per la conjuntura que suporta. De poc ens servirà la presa de decisions que només salvin el problema puntual del moment, si les mateixes no comporten la possibilitat de recuperació de molts petits emprenedors que han de saber ubicar-se en la nova situació. Sense oblidar, tampoc aquí, l’esforç que s’haurà de fer des de les diferents entitats representatives de treballadors i empresaris per fer entenedor el nou marc econòmic que s’ha de recuperar. Esperem que el seny, d’uns i altres, sàpiga apaivagar-se al nou model de convivència, a on no pot ser de rebut una tasca empresarial que no faci partícips de la seva dinàmica als treballadors, en la justa mesura des del compromís d’aquests que la recuperació i l’aparcament de la depressió, que només serà factible per la suma del interessos de les parts implicades