Lluís Badia

Les greus decisions governamentals dels darrers dies, emprades per part del govern Zapatero, que han suposat el cop més greu, en molts anys, a l’estat de benestar, fent pagar la mala gestió i la incapacitat per reconèixer la situació als més dèbils, comportarà, a partir d’ara, el que entrem en uns moments socials de frustració davant la impotència d’aquells que hauran de fer front a la situació real, deixant de costat aquells discursos, de només fa unes hores, que ens pintaven un país ple de goig i futur envejable. Seria bo que per part de l’administració municipal, i dant del panorama exposat, es comencés a ser conscient de quin és el nou marc, endegant-se totes les iniciatives de reducció de despesa urgent, no sigui que també ens trobem en que l’administració més propera opti per les retallades indiscriminades, via impostos o càrregues a implementar. A què esperen a reduir el sou dels càrrecs públics locals, als seus “assessors”, a controlar la despesa incontrolada, a buscar “aparcar” determinades iniciatives inviables pressupostàriament, o inclusiu a fer un plantejament seriós per limitar les repercussions que les mesures del govern central, comportaran per milers de ciutadans de cada ciutat. És necessari tornar a buscar la formula per potenciar la creació de llocs de treball, imprescindible si realment volem sortir de l’esvoranc a on som, incentivant també des del municipalisme les formules que calguin per tornar la confiança a aquells, autònoms i petita empresa, vitals per recuperar la il•lusió. En definitiva no volem més retards en les decisions a prendre, és l’hora d’assumir amb humiltat els errors comesos, i buscar les vies possibles per apuntalar un demà complicat, però possible si tots fem el que cal fer. No es pot seguir per més temps fora de la realitat, ni repantingant-nos amb la indirecta responsabilitat dels fets consumats, és urgent ser capaços d’afrontar els fets amb totes les conseqüències, sabent explicar les mesures a endegar, deixant de costat l’interès partidista o electoralista que per alguns ha estat la seva única raó de ser. Les retallades que s’hauran de produir, a més, han de ser fruit de l’anàlisi en profunditat de cada iniciativa, sent producte del diàleg amb totes les opcions polítiques, econòmiques i socials, i sobre tot amb el ferm convenciment de que el parany, que avui ens pot superar, no ha de situar-nos en l’absentisme d’unes respostes imprescindibles.