Lluís Badia

Després del multitudinari crit de la manifestació contra la Sentencia de l’Estatut que ratificava el que va dir en el seu dia el poble de Catalunya en el Referèndum d’aprovació, estem abocats sense remei a seguir enfrontant-nos a la realitat del dia a dia, que no es altre que la problemàtica econòmica en totes les seves variables.

És inqüestionable que la resolució judicial contra l’Estatut fa una “criba” sobre tot al que suposa el país com a tal, és a dir concepte nacional, idioma, capacitat de decidir etc…, però incideix de manera humiliant sobre la qüestió econòmica, vital pel nostre futur, deixant-nos com una “regió “ més del centralisme castellà que es consagra com epicentre del poder ibèric més absolut.

Indubtablement és vital la nostra opció per les ensenyes nacionals, però avui és fonamental que parlem clar de les consideracions dineràries, guillotinades sense cap rubor. Així crec que és el moment d’explicar el que suposa el balanç econòmic amb l’Estat, les nostres aportacions o la manca de inversions manifesta cap a Catalunya que al llarg de molts anys ha estat la “locomotora” sobre la que ha caigut totes les exigències i sacrificis per fer possible l’equilibri territorial, avui feliçment aconseguit. Malgrat això, ara el que toca, i per tant s’han de buscar les vies per fer-ho, és recuperar una part important dels diners que es generen a Catalunya per poder sortir-nos amb èxit de la greu situació econòmica que ens envaeix.

Per tant, les properes setmanes i la pròpia campanya electoral haurien de ser fonamentals per endegar les propostes i projectes que garanteixin al país la urgent necessitat de disposar, al màxim, dels recursos que per sí genera, que en cap cas podem seguir anant cap a altres que en tot cas també hauran de fer els esforços per sobreviure.

Parlar en claredat de quines inversions són prioritàries i fins a on estem disposats a arribar per què es portin a terme, o bé dissenyar determinades polítiques fiscals per part del Govern de la Generalitat que garanteixin la seva disponibilitat aquí, independentment de les vies a emprar, haurien de ser les prioritats de futur irrenunciables.

Conformar-nos exclusivament amb la demostració de força mitjançant la “pinya social” del passat dissabte, quedaria solament en el apartat de la teoria però en cap cas suposaria avançar per l’anhel majoritari del país, que haurà de ratificar-se en una consulta electoral a on tots hauran de fixar clarament les seves propostes en el tema fonamental de la relació futura amb Espanya, no valent a partir d’ara seguir amb la línia de “peix al cove” que s’han “carregat” aquells que poden pensar que la nostra ciutadania pot ser manipulable permanent.

Estic convençut que la campanya electoral encetada col•locarà a tots al seu lloc, no sent vàlid fer discursos, depenent del moment i lloc, a on les promeses incomplides deuran de recordar-se i les decisions preses en els darrers anys hauran de ser justificades amb transparència.

Els catalans tenim molt a prop decidir quina formula de govern necessitem en el futur, que res ens amagui el que s’ha fet i el que s’ha de fer.