Lluís Badia

És una realitat inqüestionable, a part de la política oficial de que tot va bé, que malauradament es segueixen produint situacions de deslocalització empresarial, el que comporta greus problemes per les persones que es veuen afectades per aquest fenomen, especialment de cara a la seva reinserció al món laboral amb garanties de reconeixement a la tasca feta al llarg de molts anys a l’empresa que avui opta per la alternativa esmentada.

El complex moment econòmic en el que vivim ens suposarà, els propers mesos, especials repercussions sobre el món del treball, on sectors d’èxit als darrers anys es veuran abocats a prendre dràstiques resolucions a curt termini, amb tot el que això comporta; per tant crec que és el moment que, des del poder polític s’indaguin les iniciatives per fer front a aquest problema anunciat que te moltes variables amb el seu “esclat”, que haurien d’afrontar-se amb les decisions encertades.

La complexitat del tema fa que mirem com els altres països de la Unió Europea dissenyen el seu model al respecte, i així podem veure que pel que fa al punt directe d’incidència sobre el mercat laboral, moltes són les iniciatives emprades, des de la potenciació de determinats sectors socials amb apostes que van des dels salaris subvencionats cap els menors de 25 anys, fins el que es coneix com mercat laboral social”, que vol incidir sobre els parats de llarga duració amb greus dificultats de reinserció al mercat del treball, sense oblidar les ofertes de formació i qualificació cap a determinats col·lectius més en precari; estem, per tant, davant actuacions concretes que no poden ajornar-se a casa nostra.

Certament el tema de l’atur no és una qüestió primordial per molts dels nostres conciutadans, però la realitat posa de manifest que un creixement econòmic per sota del 3%, com el que s’anuncia, comportarà ajustaments importants en aquest apartat, sense oblidar que la realitat del dia a dia posa també de manifest la necessitat de treballar per poder donar resposta a molts col·lectius que ja pensen que també “els hi pot tocar a ells”, i que hauria de ser primordial treballar en aquest sentit.

Els propers mesos, on entrarem en una campanya política preelectoral, on sembla que les qüestions que afecten més personalment als ciutadans, a la seva vida quotidiana, no seran el centre del debat, seria bo que es planteges clarament el tema que en tot cas sí és vital per milers de persones que veuen el problema com un punt inapel·lable.

La classe política ha de donar alternatives als problemes, com a base de la seva credibilitat social, i per tant, crec imprescindible que a més de discutir dels grans punts emblemàtics en els que tots tenim la nostra legítima opinió, seria bo que fóssim capaços de marcar actuacions, amb el màxim suport, per abordar els problemes esmentats. A ben segur que les diferents alternatives possibles no han de suposar problemes de caire ideològic, d’entrada, i en tot cas sí que servirien per traslladar a la societat una capacitat de resposta i reforma amb temes que no poden “maquillar-se”.

De poc ens serviran uns representants que no obtinguin èxits en els temes on és més fàcil posar-se d’acord, amb la implicació de tot el teixit social; esperem que les prioritats partidistes del moment no deixin aquesta reflexió com una possibilitat per solucionar després de la “batalla electoral”, crec que no seria el camí aconsellable. Per damunt del electoralisme es fa necessari arribar a pactes, el més amplis possible; per fer front a un futur econòmic, quant menys, més complicat que el dels darrers anys.