Perspectives complicades
29 Des 2009 - Lluís BadiaDesprès d’un any complicat a on, qui més qui menys, ha hagut de suportar estoicament un sumari de anuncis negatius, que majoritàriament també li han afectat personalment, crec que a l’hora de fer balanç, també hi ha qüestions en positiu a tenir en compte, al menys per veure amb un moderat optimisme els propers mesos, malgrat les males noticies.
Per una banda estic convençut que els moments difícils, ens fan a tots valorar encara més totes les decisions que ens han portat fins a on som, independentment de la pròpia conjuntura que ens condiciona. És evident que l’endeutament descontrolat és un punt a valorar de cara al futur per no tornar a caure en un parany que avui condiciona les economies particulars de forma molt greu.
Així mateix, la manca de previsions a mig i llarg termini en les decisions particulars, també és una variable a valorar des de la perspectiva de que el crèdit no tornarà a ser “il•limitat” con els darrers anys. En aquest punt, bo seria fixar unes prioritats a l’hora de dissenyar la despesa en funció del que serem capaços de generar i no sobre la base d’operacions apalancades des d’un punt de vista financer, de manera exclusiva.
També s’ha fet evident que no tot constitueix una veritat irrefutable, doncs pensar, només fa uns mesos, de la possible debilitat de les entitats bancàries era una hipòtesis de difícil acceptació social; inclusiu la potencialitat del món immobiliari, indiscutible al llarg de molt de temps, i malgrat les crítiques a la “bombolla”, eren qüestions que s’acceptaven tangencialment.
No sé si, en conseqüència amb l’anterior, el coneixement és bo o només és una evidència més de la nostra pròpia falta de previsió, doncs el que sí és inapel•lable és que davant el panorama avui existent és imprescindible valorar i reflexionar en positiu per fer front al futur amb garanties.
És indiscutible que el model en el que avui estem instal•lats, és altament delicat, especialment per aquells que es troben en una situació més precària, per tant sembla imprescindible fer un esforç per reconduir la situació amb el mínim de danys col•laterals, assumint tots els errors comesos i buscant les vies per ensortir-nos com a menys “ferits” millor.
Crec que és el moment d’aparcar els errors comesos i buscar les decisions, que acurades a cada dinàmica concreta, amb una aposta d’abast social àmplia, però també amb una decidida opció per donar suport als que creen llocs de treball, es podria dissenyar en el nou marc, des de la realitat i no només des del desig.
És cert que sembla vital modificar l’estructura de llocs de treball, però això serà possible tocant de peus a terra i solucionant el dia a dia que ens anirem trobant, pensar només en el mig termini ens pot abocar a un autèntic drama social inassumible.
