Lluís Badia

En el debat quotidià a on el creuament de declaracions entre els representants de les diferents opcions polítiques és un tema que s’assumeix com normal, el més greu és que es donen poques opinions que representin les dues qüestions que haurien de ser fonamentals, idees que ens permetin superar la situació que ens envolta i plantejaments que puguin tornar la confiança a uns mercats massa castigats pel cúmul de males noves. Certament, la reincidència en els arguments de fets, que es remunten a més de cinc anys, que tant es fa servis des de les opcions dels governs socialistes, majoritari als poders públics de l’Estat, “donant tombs” a unes argumentacions superades per la realitat en la que convivim, suposen “velles excuses” davant la manca d’idees per fer front a una realitat que els supera. Per la seva banda, la veu de l’opció alternativa al socialisme, més preocupada per no dir res, ni del que passa a casa seva, ni tampoc d’obtenir noves opcions alternatives, ens col•loca en una situació de frustració i indefensió que es va incrementant dia a dia. Què fàcil resultaria, per tots, aparcar les excuses fàcils, i trobar els punts d’acord, que a ben segur existeixen, per iniciar un nou model que faci front als entrebancs des d’un compromís de mínims que no es veies condicionat per les diferències del passat i no contamines permanentment el propi futur. Ja sé que aquesta via es complicada, doncs no podem oblidar les repercussions de caire electoral que pot tenir, per uns i altres, però no sé si existeix una altra via en aquest moments. El que és indiscutible, és que optar exclusivament per el marc actual de lluita dialèctica respecte de les mancances d’uns i altres, és garantia de continuar consolidant un model a on la política està per damunt de qualsevol altre consideració, publicitant una dialèctica que pot semblar, d’aposta social pels més dèbil, però que en la realitat es converteix en una dinàmica macro política que ho trinxa tot, per la pròpia inaptitud de fer pràctic el que es parla teòric. No pot ser de rebut continuar per la línia del “ tu més”, a no ser que l’obtenció del poder, a qualsevol preu, sigui l’única variable en que es pugui buscar la tasca de poder o oposició, doncs continuar per aquí es trobar-nos en una societat cada cop més esvarada per un futur molt complicat, a on els que haurien de liderar estan exclusivament preocupats pel que els hi passarà a ells, i no als ciutadans que representen. És el moment de les gran decisions, amb riscos innegables, però amb expectatives de tornar al país en la línia de creixement que ara es veu cada cop més lluny, fent-ho amb noves propostes, buscant resultats a curt termini, i deixant les excuses per aquells “conservadors” i “progressistes” que només es mouen en base als seus interessos particulars de supervivència al poder