Lluís Badia

Amb l’entrada en campanya electoral, sembla que es vol, per part d’alguns, tornar a una societat, ja superada, on les diferències es marquin en funció d’un discurs dreta – esquerra, quan la realitat és que avui el tema va molt més enllà de tot això i el que vol la majoria de ciutadans, és un govern eficaç amb capacitat de resposta per fer front als greus problemes que es van plantejant. Certament, la majoria de la gent, que no es troba polititzada i que no depèn la seva estabilitat laboral de que guanyin uns o altres, el que vol, del debat electoral, és conèixer qui li dona més garanties per consolidar els seus anhels socials, els més amplis possibles, però fonamentats en la lògica pressupostària i no en una politització basada exclusivament en conquerir el suport electoral puntual; qui li ofereix respostes fiables respecte a poder incrementar el seu nivell d’estat de benestar en una societat cada cop més complicada i més variada, a on la convivència entre tots ha de ser possible des de la lògica, l’entesa comuna i la solidaritat per damunt de la imposició ideològica dels partidismes de torn, amb màxim respecte pel tema identitari. La realitat objectiva d’un país a la cua d’Europa pel que fa a la formació dels nostres joves, la constatació d’uns educadors desil·lusionats, amb un món sanitari ple de problemes laborals pels seus professionals però a més sense perspectives de solució pels greus problemes que segueixen, any rera any, les dificultats d’una situació econòmica complicada amb frenada del crèdit i increment de la morositat. L’espectacular crescuda de la factura energètica o l’entrada de la inestabilitat laboral, com un problema quotidià, etc., són variables de les que es parla molt però que ningú es capaç de dissenyar la formula per donar-los respostes creïbles. La nova societat, està farta de les desqualificacions dialèctiques que es limita als insults pels insults, però que poc entren en el debat de les idees de com fer front als greus problemes plantejats, o que són incapaces d’aprofundir a l’arrel dels temes, en discussió; que fàcil és oferir solucions puntuals però no aprofundir en buscar alternatives viables, com algú diu “prometre es barat” i en tot cas després “ja veurem”. De totes formes el que és més greu, es la consolidació d’aquest model de bons i dolents, segons del costat en que es mira, que suposa assentar una societat sense il·lusió amb un bipartidisme, que pot manipular, des del seu posicionament dominant, la col·lectivitat en benefici propi; que poc té a veure aquesta campanya electoral amb l’americana, amb les seves lògiques variables allí, el que es valora es la voluntat de fer creïble una dinàmica d’esperança en el futur, en el ferm convenciment de fer-ho, no amb un debat únic, si no amb enfrontaments dialèctics, pràcticament, des de fa moltes setmanes; aquí sembla que la garantia democràtica és vàlida en funció de “dos debats” puntuals, això si, amb ampli suport mediàtic, a on cada candidat tindrà els seus valedors garantits d’entrada. No és fàcil modificar el model en que estem instal·lats, ni a bon segur es té cap interès en produir els canvis imprescindibles, però bo seria que els màxims líders, a part de garantir-se el màxim suport electoral, sabessin també fer arribar a la gent una voluntat per introduir les variables d’il·lusió imprescindibles per conquerir a tots aquells que “passen de política per què la política passa d’ells”