Lluís Badia

Sembla evident que el debat de la reforma del mercat laboral, tant de moda els darrers dies, comporta per sí mateixa un motiu de discussió especialment a l’hora de fer una anàlisi objectiu de la mateixa, fora de demagògies intencionades que el que busquen és confondre al “personal” en un tema que hauria de ser fonamental per tornar a crear llocs de treball.

És indiscutible que modificar el mercat laboral és un tema que ja venia sent necessari des de fa molt temps, i el greu és que no s’hagi implementat abans, ara bé, pensar que una nova regulació solucionarà tant el problema que tenim plantejat de manera automàtica, és no tocar de peus a terra, doncs les seves conseqüències no es poden veure a curt termini.

Entrant en el fons del projecte plantejat existeixen una sèrie de qüestions que haurien d’estar clares a l’hora del debat parlamentari i social que es produirà, la primera qüestió és que en cap cas el tema suposi l’abaratiment de l’acomiadament con qüestió exclusiva, si no que ha de primar per damunt de tot la flexibilitat reduint la temporalitat dels llocs de treball, i això només serà realitat si s’ataquen aspectes, que algú pot considerar “tabú”, com les pròpies quotes de la seguretat social i les seves conseqüències directes sobre sindicats i patronals.

Per altra banda, no es pot oblidar el paper de la petita empresa i els autònoms a l’hora de contractar, i aquí també s’hauran de fer esforços que potencien el sacrifici d’aquells que són els grans creadors de treball, però sent tots conscients de la incidència que sobre la seva viabilitat tenen els costos laborals, sent vital trobar vies legals que els permetin seguir liderant els mercats de feina, sense esclavitzar-los a una situació que avui se’ls ha emportat per davant i els ha deixat frustrats en la seva tasca d’emprenedors.

Malauradament que ningú pensi que la sortida a la situació negativa que ens envolta, es veurà solucionada amb la reforma laboral, doncs de poc servirà el sacrifici que s’exigirà a la societat, si no s’és capaç també de parlar, sense complexos, de les altres reformes pendents, també vitals, per conquerir una credibilitat com país, avui al menys posada en dubte des de fora.

A ben segur que les properes setmanes es produiran posicionaments de tot tipus, però el que ningú pot oblidar és que estem dintre d’un nou marc general al que hem d’adaptar-nos, ens agradi o no, conseqüentment, optar per l’immobilisme a l’hora de trobar les millores alternatives, no seria una recepta que en garanteixi res en positiu, per molt que es vulgui obviar la nostra existència en un món global a on els nostres competidors, a tots els nivells, cada cop són millors en molts del paramentes, que fins fa poc, ni es valoraven.