Lluís Badia

Es pot pensar que els problemes tindran solució si els mercats financers recuperen la confiança, però què vol dir realment retornar la credibilitat d’uns mercats que a la majoria de la gent ens queden molt lluny del que pot ser el nostre coneixement del funcionament de l’economia?.

Repetidament, les darreres setmanes, s’anuncien formules de tot tipus, que segons els mitjans de comunicació el que volen és posar fre a la caiguda de les previsions econòmiques, en una situació de precari permanent des de ja fa prop de sis mesos. Què de poc han servit fins ara els anuncis per trobar mesures urgents de solució als diferents problemes, encara que sí se’n introduït nous debats, que poden anar des de “la refundació del capitalisme” fins a la necessitat imperiosa de fer arribat les ajudes als més dèbils, per cert desapareguts de qualsevol debat real, obviant que aquí i allà, és la petita empresa la que realment garanteix la despesa – consum i la creació de llocs de treball, en greu perill si seguim per la línia present.

El problema avui de moltes multinacionals que fins fa poques setmanes, eren referència d’eficàcia, rendibilitat, competitivitat, etc., són una evidència més de que el mal moment no es pot limitar als mercats financers, si no a una frenada de l’optimisme sense límits del que hem gaudit els darrers anys. Per tant, crec que és el moment de prendre decisions de macroeconomia o inclusiu d’economia global, però tot això no tindrà garanties d’èxit, si no es fa sent conscients de la microeconomia vital per recuperar situacions avui en greu perill per un model que encara no veu quines seran les seves noves bases fonamentals.

Els debats permanents per fer entendre el que comporta la nova situació, haurien de fer-nos conscients de que res tornarà a ser igual, ni els suposats drets, fins avui indiscutibles; doncs sembla evident que la situació que ens ha portat al delicat moment actual, no podrà assumir diferències socials, al menys, entre països, especialment pels que formen el que es coneix com primer món, a l’hora d’implementar mesures transnacionals imprescindibles a ben curt termini.

Què difícil serà mantenir determinats “discursos” a l’hora de fer front un futur a on l’amalgama en que ens movem, voldrà igualtat de drets per a tots els que es troben implicats en el que fins ara ha constituït la referència de progrés social per la població mundial.

Tornant al que són les mesures de recuperació de credibilitat, crec que la més fonamental és la de conèixer quin serà el nou model vigent en el món, les greus diferències entre uns i els altres, i sobre tot si realment la gran majoria de ciutadans del primer món estan disposats a renunciar a una part de les seves avantatges per compartir unes perspectives, avui frenades per una conjuntura difícil de reconstruir; independentment del nou pes que en tot això tindran els que es coneixen com mercats emergents asiàtics, que també voldran el seu “tros de pastís” en el nou marc del mercat global, amb variables financeres però també laborals, en el que ens trobarem instal·lats ben aviats.