Lluís Badia

L’aparició la setmana passada a un mitjà de comunicació de caire econòmic d’una informació que feia referència al lideratge de l’estat espanyol, pel que fa a consum de cocaïna, posa de manifest una greu problemàtica social que, a ben segur, té greus conseqüències de present i futur, i que condicionarà molts aspectes, segurament insospitats en aquest moments. El consum per part de molts ciutadans d’aquesta droga comporta efectes, que encara que no són tangibles en el normal desenvolupament de la nostra vida quotidiana, però sí són la gènesis negativa, que comportarà molts problemes, de manera directa, pels propis consumidors, i també per l’increment de la despesa mèdica, de caire públic, a l’hora de fer front al parany en que es veurem immersos. Certament que l’informe mundial sobre drogues de 2.007 elaborat per l’ONU, digui que el 3% dels espanyols entre 14 i 65 anys han provat la droga a l’any passat, hauria de tenir uns efectes urgents pels responsables polítics, que han de fixar una sèrie d’actuacions prioritàries per fer front al tema amb garanties d’èxit a curt termini. És evident que el tràfic d’estupefaents té un mercat amb uns moviments econòmics semblants, en volum, als que mou la indústria farmacèutica mundial, per tant, afrontar el tema amb valentia, crec que és una qüestió indiscutible si realment no volem seguir sent referència negativa i permanent en el context global. Ningú pot acceptar el fet en discussió com un tema normal, en greus dificultats per fer-li front, doncs aquesta seria la primera evidència d’una acceptació tàcita que faria consolidar el problema sense possibilitats d’aturar-lo; és per tant inajornable trobar els mitjans polítics per atacar el tema, amb una potenciació de la via policial i judicial, sense cap tipus de concessions “pels comerciants de la mort”. Les repercussions de caràcter sanitari, també haurien de fer-nos reflexionar, doncs el cert és que no existeixen solucions miraculoses per les conseqüències del consum, en tot cas, no poden oblidar-se dades objectives com les que posa de manifest l’Observatori Espanyol sobre drogues, ens els apartats que fan referència a la mortalitat i les malalties subsidiàries dels implicats en el problema. Per altra banda, que algú pugui pensar que tot això només afecta a determinades capes socials que es poden permetre el luxe de gastar prop de 800€ al mes per mantenir la dependència, també és un error gravíssim a l’hora d’afrontar amb garanties el tema, doncs no poden oblidar que en tot cas les conseqüències negatives seran generalitzades, ens agradi o no; així com pensar que la qüestió no té més importància que la que mediàticament se li vulgui donar, doncs els consumidors “amagats”, que són milers, comporten per sí mateixos una franja de la nostra societat amb una potencialitat de conflictes de tot ordre. En definitiva la situació analitzada demana sortides inajornables, si no volem convertir en normal una situació que ataca sense pietat a persones que veuen aquesta via com una sortida a les seves frustracions, oblidant que l’opció emprada només és una alternativa irreal amb conseqüències ben patètiques.