Lluís Badia

Desprès de molts mesos “marejant la perdiu” i amagant les decisions fonamentals que necessita Espanya, el govern Zapatero es troba en el temps de descompte per fer allò que és imprescindible si realment no volem seguir pel camí de Grècia, amb les repercussions de tot tipus que això representa pels més dèbils. L’estratègia purament electoralista del govern socialista, incapaç de fer el que toca en cada moment, primant una gestió purament partidista i obviant el bé comú, ja no “té més corda”, i ara moltes de les seves decisions de govern, queden demostrades com inviables per afrontar, amb rigor, la greu crisi econòmica que patim. De poc serveixen els “globus sonda” de discussions artificials i de tracte purament mediàtic, quan el que toca fer és prendre decisions poc agradables, però que si són explicades, tots sabrem entendre el per què de les mateixes. La manca de credibilitat del President del Govern a Europa, que en teoria havia de presidir com un fet “galàctic” ha suposat deixar patent una falta absoluta de lideratge davant la resta de líders europeus, i el que és més greu, la tramesa d’aquesta inseguretat cap als mercats i la pròpia economia, per molt que s’intenti desprestigiar des del poder establert d’aquí els imputs que marquen els propis estudis de referència. El moment actual necessita respostes urgents, en temes pressupostaris, amb retallades emblemàtiques de la despesa pública, i per damunt de tot, introduint els problemes de la microeconomia als discursos vuits de la macroeconomia. A més, tampoc es pot pensar que les solucions seran exclusives del govern de l’estat, i aquí també seria bo conèixer el que faran les altres administracions, encara “autistes” del model en que hem de sobreviure; la suma de totes les solucions acurades que s’han de prendre, són la única garantia per poder sortir-nos amb garanties d’èxit. Què de poc ens serviran les paraules dels “drets”, si no podem fer-los possibles amb dotacions financeres, fruit d’una tasca pública amb rigor, sabent reconèixer els errors de les decisions preses, que suposen clarament, malbarataments dels diners de tots. Sobreviure al sunàmi de la crisis només és possible des de la transparència de les actuacions concretes però també des de la presa de postura en temes que la lògica veu com vitals en el moment actual. La urgència d’aplicar el sentit comú a l’hora de gastar per part de totes les administracions, ha de ser la premissa bàsica per què no ens veiem superats per la pròpia hora de la veritat