Lluís Badia

Des del posicionament oficial per justificar la retallada a un estat de benestar en retrocés, sembla que l’únic argument són “les circumstàncies” que afecten al món, entès com una qüestió global, a on tots som “esclaus” de la seva inèrcia il•limitada a l’hora de condicionar “els poders” particulars de cada estat. Què poc se’n recorden, els que dissenyen les estratègies de comunicació avui, dels greus errors comesos amb despeses electoralistes injustificades, polítiques d’immigració sense control, increment desmesurat del personal depenent de les administracions, o una manera de fer a on primava la basant de caire partidista per damunt de qualsevol altre raonament. Què fàcil deu ser “parlar” de les circumstàncies, obviant fets objectius, com que aquí la taxa d’atur està per sobre del 20%, quant en els altres països del nostre entorn no arriben al 10%; és evident que ens trobem en una situació límit, però intentar refer el discurs buscant culpables aliens, sense valorar el que s’ha vingut fent, és un altre error, que crec que no ens podem permetre. La situació a on estem instal•lats és complicada i plena de paranys si no s’és capaç de buscar acords vàlids, que poden ser durs però que s’han de saber explicar, assumint totes les mancances que ens fan portat a la situació actual. Les alternatives només donaran bons resultats si es sap refer una “pinya” social per damunt de la pura discrepància ideològica, a on tots sumen pel bé del nostre futur, per tant les iniciatives publicitades unilateralment pel govern som una mostra clara per on no s’hauria de transitar, si realment volem esmerçar un esforç compartit per tothom. A cas no és possible, des de la realitat dels fets, trobar punts d’entesa per dissenyar unes estratègies amb el màxim suport; crec que és imprescindible que ens posicionen en el moment que toca, però sense enganyar a ningú i posant de manifest que només estem al principi de la implementació de les mesures imprescindibles que avançar cap una recuperació del nostre nivell de vida, avui clarament superat, no per les circumstàncies de manera exclusiva, si no també per un llistat de desencerts que han provocat el model actual de desencís social generalitzat. Esperem que les properes setmanes comportin treballar plegats per esbrinar el que més convé, però fent-ho des d’un anàlisi de la situació a on l’únic interès sigui el treballar per evitar que els més dèbils suportin una situació en la que, a ben segur, poc han tingut a veure.