Lluís Badia

En les darreres setmanes s’ha parlat molt de les novetats introduïdes en tot el que fa a la temàtica laboral, ara bé, això i la polèmica que ha comportat, no poden ser una trava per seguir aprofundint en altres reformes pendents, imprescindibles, si volem retornar al món de la credibilitat internacional, amb les màximes garanties i el més aviat possible.

Tots, crec que som conscients, que són moltes les qüestions que tenen greus mancances de funcionament, la justícia, l’eficàcia de l’Administració, el món financer, o inclusiu, la sanitat i la seva despesa, cada cop més imparable, per no oblidar el tema energètic, per tant, els esforços necessaris per avançar en uns temes que en cap cas poden ser “tabú”.

És evident que la reforma de la justícia passa per dotacions econòmiques, però no és menys certa la necessitat de trobar punts d’acord entre tots els implicats en la seva retrobada de prestigi, avui posada en dubte per molts sectors de la nostra societat. L’esforç ingent que comporta donar resposta a les mancances evidents en aquest apartat hauria de ser un repte fruit d’un consens a tots els nivells.

Pel que fa al funcionament de l’Administració, crec que és prioritari introduir en la seva gestió diària objectius de competitivitat i eficàcia, que algú pot pensar com exclusius de la iniciativa privada, però que són imprescindibles si realment desitgem una funció pública més propera als ciutadans i amb objectius claus de serveis, trencant “la distància” insalvable vigent a l’hora de fer requeriments a una Administració més preocupada per la seva viabilitat particular que pel que hauria de ser el seu objectiu de servei a la societat.

En el apartat financer les coses estan molt complicades, si bé, l’esforç per la concentració de Caixes D’Estalvi ha suposat un pas important de clarificació, no obstant seria aconsellable aquí aprofundir en la situació real de solvència de moltes entitats, apostant clarament per la transparència fins les últimes conseqüències, per què tothom fos conscients d’on es troba cadascú. Sens dubte la trobada de formules per què el crèdit arribi a la petita empresa i als autònoms també hauria de ser una prioritat a curt termini si realment es volen donar alternatives de futur per un sector econòmic molt castigat en els darrers mesos. En qualsevol cas sembla imprescindible la trobada d’acords en aquest apartat, especialment per la seva incidència internacional de les decisions internes a prendre, i els seus condicionaments externs a l’hora d’endegar determinades mesures.

La sanitat ha constituït una de les “senyes” del nostre estat de benestar, per tant, la seva supervivència hauria de ser innegociable, una altra cosa és poder trobar opcions noves que poguessin aplicar criteris de racionalitat per garantir la seva solvència en el futur, no fer-ho a curt termini seria tornar a un servei públic inviable ben aviat.

Finalment el tema energètic que ha comportat en els darrers anys una incapacitat manifesta a l’hora de prendre decisions per part del govern socialista, a on ha primat més el discurs ideològic – polític que el de gestió realista – objectiva; ara es veu com una amenaça sent l’hora de prendre les decisions urgents que no es varen endegar en el seu moment, la imperiosa obligació de “tocar de peus a terra” en aquest apartat hauria de ser fonamental de manera urgent, definint un marc energètic pels propers deu anys els costos que calguin.

En definitiva, les altres reformes també són vitals per la nostra supervivència, aprofundir en les mateixes és una obligació que hem de complir sense cap dubte.