Lluís Badia

Les mesures endegades pel Govern desprès d’una pressió política i econòmica, sense precedents, a nivell internacional, suposa el primer pas per ser tots conscients de quina és la realitat del moment que ens toca viure.

Malgrat la necessitat de trobar alternatives de futur el que és criticable, una vegada conegudes les iniciatives, és si les decisions preses son lògiques i acurades, i és aquí a on novament es produeixen divergències importants entre totes les parts implicades. Certament qualsevol “decisió de poder” pot ser posada en discussió i aquest no és el objecte del debat en aquesta situació, una altra cosa és que davant de les decisions preses sí n’hi havia d’altres que podrien ser millors, “no tocant” als més dèbils que son els que pateixen més directament la situació crítica.

En un anàlisi concret del problema es podria haver fet un esforç de disminuir la despesa supèrflua de l’executiu, mitjançant una reducció de ministeris i de personal assessor, amb partides pressupostàries descontrolades, des de fa molts mesos; també es podria haver demanat ajuda concreta a les Autonomies i als Ajuntaments per què haguessin actuat en idèntica línia de baixada de despesa no productiva, i finalment haver buscat reconduir situacions com determinades reconversions industrials en curs, amb costos desorbitats.

És evident, per altra banda, que les decisions preses comportaran reposicionaments dels sindicats, especialment d’aquells que lideren el sector públic, que hauran de fer entendre als seus afiliats que els compromisos assolits fa uns mesos amb el govern ara queden en “paper mullat”, per no dir tot el que suposa de “pèrdua” de part d’un estat de benestar, que en determinades qüestions es mantenia com una qüestió inviable i només fonamentat en l’interès electoralista del govern.

En definitiva la “passada” a una posició realista de la situació, suposarà canvis importants, amb molts aspectes de les dinàmiques que es podran considerar con normals només fa uns mesos; no obstant el nou marc ha de també garantir recuperar la credibilitat social amb un govern dèbil, que només pren decisions quan es veu superat per uns fets, que poden posar al país davant d’un precipici imprevisible.

Espero i desitjo que “l’aterratge al món real” del President Zapatero suposi actuar des del sentit comú, perdut des de fa molts mesos, gestionant en funció de tots i no només d’una part dels ciutadans, que, com sempre, seran els que patiran més directament les alternatives endegades, encertades o no, però que signifiquen un canvi de rumb, reconeixent que la situació és la que és, ens agradi o no.