Lluís Badia

Moltes són les veus que s’han permès desqualificar l’actuació de CiU la passada setmana a l’hora de donar suport a les greus mesures emprades pel govern, caducat, del President Zapareto. Per altra banda també son molts els que han reconegut a l’opció catalanista el sentit d’Estat al que potser altres han renunciat, primant més el seu interès d’estratègia electoral que l’objectiu de país. Malauradament la “divisió d’opinions”, el cert és que la decisió de la coalició catalana ha permès que no s’entrés en uns moments de desfeta, per una executiu socialista en hores baixes, dèbil i amb poques possibilitats reals de fer front a una part de legislatura pendent, amb garanties de treure al país de la situació negativa vigent. Segurament per CiU la via més còmode hauria estat deixar caure a l’executiu i precipitar un avançament electoral, amb beneficis indirectes, però aquest mapa polític ens podria col•locar a tots a la frontera de convertir-nos en un model anàrquic, sense avals, per fer front a un futur cada cop més complicat. En el seu moment va ser Artur Mas i Duran els que van demanar la necessitat d’uns Pactes de la Moncloa “bis”, sense resposta per part dels que podrien fer-ho possible, i el cert és que avui el requeriment segueix vigent, si tots els implicats no es veiessin, entre sí mateixos, “enemics” més que “adversaris”, per poder recompondre una situació que només tindrà sortides si s’és capaç de fer front comú, a l’hora de prendre les decisions fonamentals. Les properes setmanes, amb decisions vitals de tot ordre, pendent de publicitar-se, poden ser ben complexes, si cada opció fa primar, per damunt de tot, el seu interès de “poder”, malgrat el moment, per tant, aconsellable seria que es pogués fer un exercici de “sentit comú” que ens donés l’autèntica realitat de cada tema si realment es vol afrontar amb responsabilitat una època a on primaran l’exigència de sacrificis a tots els nivells. Qüestions d’ordre Estatutari, fiscal, laboral i de restriccions generalitzades de les comptes públiques, comportaran un panorama “enverinat” que no veurà solucions en el pur enfrontament partidista, esperem que en tot cas l’interès pel bé general primi per damunt d’altres anhels, legítims, però que també haurien de saber atenuar-se, si el que es vol es tornar al camí de confiança compartida.