Lluís Badia

El discurs de la necessitat d’unes infraestructures suficients i que donin resposta a un increment de la circulació de vehicles, ve confirmada, d’una manera unànime, per tota la societat, tan la de caire polític, com l’econòmica i social.

No obstant l’anterior, és una evidència indiscutible avui, que també és el moment en que es plantegen unes altres variables pel que fa a la mobilitat de les persones i els bens, com és el cost imparable dels productes energètics, i molt especialment, de la benzina, imprescindible per fer realitat el “moviment” esmentat.

La pujada continuada del preu del petroli, a cotes insospitades, amb previsions d’arribar a més de 100 dòlars el barril a mig termini, hauria de fer-nos reflexionar de tot el que això suposa, directament sobre les nostres economies particulars, avui encara “no atacades” per una realitat inapel·lable com és la conseqüència de tot això sobre el preu del litre de combustible que posem als nostres automòbils.

Ja sé que el que dic poc comportar “alarmes discutibles”, però el cert és que amb uns costos energètics com els referits, tot es fa ben complicat, si a més tenim en compte que la situació encara ens és favorable sempre que es pugui mantenir una valoració euro-dòlar molt positiu per la moneda europea, doncs quan es torni a equiparar el valor, les conseqüències, en aquest apartat, ens poden ser devastadores.

Segurament no és el moment de criticar el debat sobre les infraestructures, on personalment estic convençut de la seva necessitat, però també seria bo que es fes una reflexió d’aquest problema naixent, que ens pot trastocar estratègies a curt i mig termini, ens agradi o no. La potenciació dels serveis públics de transport i el disseny d’estratègies de suport als mateixos, hauria de convertir-se en una prioritat urgent si no volem que la realitat ens superi.

De poc ens serviran unes magnifiques infraestructures, amb costos supermilionaris, si cada vegada que anem a la benzinera la nostra capacitat d’omplir el dipòsit es veu reduïda de manera escandalosa per un preu desorbitat, per tant, seria bo fer una pensada en aquest tema, i plantejar-nos clarament el disseny de polítiques que siguin capaces de donar les respostes necessàries per evitar, o al menys apaivagar, el model que se’ns pot consolidar.

Què difícil serà la nostra situació com a ciutadans si els costos energètics arriben a les previsions que s’anuncien, doncs això refermaria una realitat impensable fa uns anys, on ningú creia que els alts preus energètics serien una qüestió ferma, sense possibilitats reals de disminució en un món cada cop més necessitat de l’energia en totes les seves variables, amb una demanda sense límits per raons objectives evidents.

Poder pensar amb costos energètics com el que ja es publicita per part de destacades consultories internacionals, suposaria reduir dràsticament el volum de vehicles circulant per les nostres vies, però el que és més greu, limitar clarament la nostra capacitat de ser lliures en la nostra mobilitat, condicionada per uns preus inassumibles. Esperem que per damunt del debat polític preelectoral, en el que estem immersos, també sapiguem analitzar les dades referides en el marc d’un futur amb moltes dubtes, en un punt tant influent com és l’energètic.