Lluís Badia

Al llarg dels darrers dies, quan la realitat de la situació que vivim, ja no és posada en dubte per ningú, moltes són les prediccions que es fan respecte del futur, especialment pel que fa a les qüestions de caire econòmic, que malauradament son les que lideren la portada mediàtica, però també la de la majoria de ciutadans que veuen condicionada la seva situació particular a esdeveniments del debat econòmic dels propers mesos.

D’una lectura de les noticies, declaracions, previsions, etc., que es posen de manifest, crec que es pot obtenir una “informació privilegiada” de quins temes, sembla que són inapel·lables pel propi exercici:

1.- L’increment de la taxa d’atur que pot arribar en un termini de 8 mesos al 17%, es a dir, prop de 3.750.000 aturats a l’Estat.

2.- La rebaixa dels tipus d’interès sobre el 2% a curt termini, i un increment de la inflació, al menys, en tres punts respecte de l’actual.

3.- Increment de la morositat de les empreses en fallida, i dels concursos judicials. Nous mecanismes de qualificació bancària. Guerra comercial entre entitats financeres a l’hora de captació de nous clients.

4.- Caiguda. “sine die”, de l’edificació i la inversió en habitatge. Venda d’immobles per sota del preu d’hipoteca. Incompliment de compromisos governamentals, com el Pla de l’Habitatge de la Generalitat.

5.- Increment del dèficit de les Administracions Públiques, superant els “topes” legals vigents a data d’avui. Problemes de tresoreria greus de moltes Administració Municipals. Incompliment de compromisos concrets. Retard en l’execució d’infraestructures.

6.- Noves actuacions legislatives de caire fiscal, laboral i estructural. Elevació de l’edat de jubilació. Fre als processos de jubilacions anticipades.

7.- Caiguda de l’IBEX de referència de la Borsa Espanyola als 7.750 punts.

8.- Increment de la inseguretat ciutadana.

9.- Conflictivitat laboral a l’alça. Radicalització sindical, especialment dels sindicats no majoritaris.

10.- Previsions de sortida a la crisis, per finals de 2.010.

Estem, per tant, davant d’unes evidències inapel·lables que sembla que algú no vulgui veure, pensant que la situació es solucionarà quant la dinàmica internacional es torni a equilibrar, malauradament les previsions esmentades es troben ben fonamentades i, conseqüentment, crec que és el moment d’endegar les reflexions per fer possible minorar els greus moments que se’ns anuncien, el cert és que ja s’ha fet realitat que “hem passat d’un constipat a estar ingressats a la U.V.I.” amb tot el que això comporta.

No hauria de ser difícil, per tant, en base a tot l’anterior, que per part dels responsables polítics, econòmics i financers, es comencés a dissenyar el model de “supervivència”, fomentant una clara dinàmica de suport a la petita empresa i els autònoms, que com he manifestat repetidament, són els únics que ens poden treure del problema; optar per altres vies serà garantia de retrocés en un dels temes emblemàtics per la nostra societat com és l’estat de benestar, avui en perill, no per la pròpia dinàmica conjuntural si no perquè són molts, avui a la misèria, que també volen gaudir del nostre model i no estan disposats a seguir sent un “tercer món aparcat” per més temps. La Xina, Índia o el Vietnam no esperaran, per molt més temps, seguir en situació de “genuflexió” i per tant, o prenem les mesures adients o la confirmació de les dades exposades ens superarà fins a cotes indiscutibles. No valen, exclusivament, per sortir del pas, les mesures d’ajuda als més dèbils, és imprescindible fer una aposta valenta per l’economia productiva, la subvenció és necessària, però el suport als que creen riquesa, és imprescindible sempre.