Lluís Badia

Les màquines mediàtiques de tots els colors, s’afanyen, un dia si i altre també, en “vendre’ns” els seus missatges interessats en base al control, més o menys directe, que sobre els mateixos té l’opció política o de poder de torn; malauradament la realitat posa de manifest que els ciutadans cada cop són més conscients de qui informa i, sobre tot, de quin és el fons de les noticies que es divulguen. Ja sé que és molt difícil tenir una informació imparcial, però el que no és de rebut, és que especialment els informatius públics siguin els que més “esbiaixats” es troben a l’hora de comunicar determinats assumptes. És evident que la situació de la crisis és un tema que ens afecta a tots, i seria bo que es pugues informar de la manera més objectiva , no caient en fàcils demagògies irreals per alguns i malintencionades pels altres. L’exemple de determinades opcions periodístiques per amagar determinats assumptes i esborrar uns altres segons benefici o perjudici, és una aposta molt perillosa en el moment en que vivim; la necessitat de tenir la màxima informació i tenir-la que comparar és una tasca que molta gent no realitza, i per tant, és molt greu que determinades opcions optin per vies que es plantegen, com normal aquesta forma natural de treballar. Segurament la presència de la premsa gratuïta i els mitjans digitals, són variables de futur que hauran de fer el seu camí, però que, agradi o no, es van consolidant com una opció alternativa real a altres formules. Els perills que comporta, inclusiu, la via telemàtica, respecte a les garanties de veracitat, haurà de ser un objectiu a establir, però el que és incontestable és l’autèntic pes que , cada dia més, té l’opció d’internet a l’hora de veure informació de tot tipus, amb opinions variades, amb participació directa dels lectors, etc.. Sembla evident que el control de la comunicació és impossible, inclusiu per determinats organismes, i per tant per molt que es vulguin posar límits a les noves opcions informatives, la dinàmica encetada posa a tothom al seu lloc. Inclusiu les manipulacions que algú pot tenir com temptació, queden aparcades davant el potencial d’aquestes altres opcions cada com amb més seguidors del món. La globalització, tant criticada, que ens permet també conèixer en directe el que passa a qualsevol lloc del món en temps real, tenint la possibilitat de consultar l’opinió més directe dels protagonistes en cada moment, posa en evidència a determinades campanyes teledirigides des de la ignorància d’aquesta realitat inapel·lable. Tornant al tema de la situació econòmica, que fàcil és avui saber l’estat de confiança dels americans, les taxes d’atur de qualsevol país, les iniciatives concretes que es posen en funcionament per fer front als problemes, etc., i per tant, que infantil resulten determinats posicionaments d’alguns que es pensen “el centre del món”, quan exclusivament són portaveus d’una part reduïda i en tot cas oberta a moltes opcions informatives. La informació global, cada cop més consolidada, és una evidència a la que s’haurem d’acostumar, especialment per què el que passa a milers de quilòmetres també ens afecta directament, i el que passa al costat de casa comporta repercussions, inimaginables fa pocs anys