Lluís Badia

Certament, la temptació que, per part d’alguns, es pot tenir de cara a l’incompliment estricte d’una Llei Orgànica aprovada per les Corts Generals en base a argumentacions conjunturals, basades en variables fora de la legalitat, és un clar atac a l’ordre democràtic que ens hem donat amb la consolidació democràtica dels darrers anys. Cercar arguments per “burlar la llei”, d’entrada, és un acte tant il·legal com qualsevol altre que suposi quebrantar l’ordre jurídic al que ens hem obligat plegats en base a un model constitucional refrendat majoritàriament. Determinades declaracions de líders socialistes que sembla que no estan d’acord, ara, amb els seus propis actes anteriors i volen condicionar un text legal estatutari vital pel futur de Catalunya, obren un camí de dubtes, no solament pel propi debat en qüestió, si no també per un apartat tan fonamental com la seguretat jurídica, en el sentit més ampli del propi concepte. En els moments en que vivim, a on els governants de torn es permeten dir en campanya electoral “blanc”, per argumentar als pocs dies “negre”, sense cap rubor, en qüestions fonamentals, perfectament assumides per la ciutadania, el debat que ara es vol introduir, el que fa es seguir “desacreditant” una credibilitat política que es troba sota mínims. No pot ser de rebut canviar les regles de joc a meitat del partit, per molt que els jugadors detentin importants “poders”, per tant la discussió en sí mateixa suposa una ultratge a Catalunya, però el que és més greu, un acte d’incompliment legal, amb totes les seves variables de credibilitat democràtica pel sistema. Ajornar el compliment de la llei, que sembla que és el que es vol, no pot acceptar-se sota cap concepte, doncs suposaria transitar per un camí d’inseguretat jurídica inadmissible. És cert que la situació econòmica és complicada, encara que per algú el tema no és tant greu, però això no és un argument per incomplir la llei, agradi o no. Catalunya no es pot permetre, per interessos partidistes de fora, veure condicionat el seu futur, i per tant, crec que és el propi Parlament de Catalunya el que ha d’endegar les iniciatives que calguin per defensar el model vigent, pendent d’execució; no fer-ho o “amagar el cap sota l’ala” seria la traïció mes flagrant pel país al llarg de la seva història, i la indignitat d’aquells que permetin que això es consolidi