Lluís Badia

El disbarat jurídic que constitueix l’incompliment d’una llei per part del propi govern, és un fet gravíssim en un Estat Democràtic que ha d’exigir les responsabilitats que calguin a aquells que són incapaços de portar a terme l’acordat pel poder legislatiu competent. L’exemple de la falta d’aplicació del nou Estatut de Catalunya suposa, des d’un punt de vista jurídic, una flagrant irregularitat per part d’aquells que haurien de ser referència per la majoria de ciutadans. La pèrdua de credibilitat , indiscutible, dels membres de la classe política, es mèrit especial dels que son capaços de “mentir” sense cap rubor, sent un error molt greu que no ens poden permetre, si realment es vol recuperar la confiança per la gestió pública, avui sota mínims. Les excuses de “mal pagadors” que es va publicitant per auto justificar-se des del govern de Madrid i part del govern de Catalunya, són un exercici molt perillós per buscar confondre a una ciutadania farta de mitges veritats i de compromisos incomplerts. Malauradament, els fets segueixen posant de manifest que les perspectives continuen sent frustrants, no sols per la falta de compromís, si no també per la pròpia dinàmica d’un govern Zapatero més preocupat per la tàctica a curt termini, que per una estratègia de futur, que posi a cada territori en unes garanties econòmiques per assolir els objectius imprescindibles que permetin seguir compensant les diferències entre Comunitats, que quasi ningú discuteix. Què poca confiança pot atresorar un govern incapaç de complir amb les seus compromisos mínims, però que poca autoritat moral té, el mateix govern per exigir als seus ciutadans compromisos d’esforç i implicació en moments durs com el que ens toca viure. Pensar, a més, que el debat polític partidista pot amagar la falta de rigor de gestió, és una via també molt perillosa si tenim en compte que, en tot cas, pel que fa a l’Estatut, el mateix té el suport majoritari de parts majoritàries de govern i oposició a Catalunya, independentment del refrend de les Corts Generals i la ratificació dels catalans, via referèndum. Justificar la falta de l’estricte compliment de la llei, és obrir un debat que posa en dubte la pròpia estructura democràtica que ens hem donat, i això no pot ser pres com una “broma”, encara que algú des del seu interès de “manipulació”, pugui pensar que li pot donar vots, a qualsevol preu