Lluís Badia

Malgrat la creació de consells assessors, comissions d’estudi, nomenaments de càrrecs de confiança o confecció d’estudis d’anàlisi, la realitat posa de manifest, cada cop més, la manca d’una autèntica estratègia de futur per part del nostre Ajuntament de Tarragona, instal•lat, encara, en un model d’economia sanejada, incrementant la despesa pública, i sobre tot sense dissenyar un “full de ruta” que sigui capaç de desenvolupar una tasca de govern per fer front als greus problemes que a ben segur veurà plantejats la ciutat, amb la baixada dels ingressos per una banda i la reducció, anunciada, de les aportacions d’altres administracions. Malauradament, la realitat que ens envolta, el “discurs oficial” segueix parlant de grans projectes, inversions multimilionàries, i despesa il•limitada; quan la crua realitat suposa reducció de plantilles de funcionaris, congelació de salaris, reducció de la despesa general; i sobre tot ajornament “sine die” de molts dels projectes, “inviables”, al menys pels propers deu anys. Aquesta és la realitat i cap altre, i crec que s’hauria d’exigir als nostres governants que “no maregin la perdiu”, i es posin a dissenyar un futur a on els cabdals públics seran limitats i per tant la seva gestió haurà de ser més acurada als interessos de la ciutadania, especialment aquells que ho passen pitjor. No es pot gastar amb descontrol en funció de pactes de govern, a on sembla que l’únic important és el suposat lluïment del regidor de torn, doncs aquesta línia no pot ser viable amb moments compromesos com l’actual. A què esperem, per tant, a marcar una sèrie de prioritats bàsiques, fent que els pressupostos que s’aprovin es compleixin estrictament, donant si cal, veu a la ciutadania, fent seguiment d’altres ciutats que han traslladat determinades decisions de despesa als seus ciutadans. Crec que ara és el moment de tornar a introduir criteris pràctics per damunt de qualsevol altre consideració, es necessita afrontar el futur amb el convenciment bàsic de que el panorama existent deixarà a molts ciutadans en situació precària i s’hauran de dissenyar nous models socials, que permetin que des de l’Administració més propera, es pugui donar resposta positiva. És vident que el fàcil es parlar del futur amb grans “projectes infraestructurals” en resposta a les legítimes reivindicacions de la gent, malauradament, l’evidència posa de manifest que “moltes il•lusions” cauran en “la comptabilitat de la seva inviabilitat pressupostària”, per tant, seria bo recapitular sobre tot el que s’ha dit que “es faria” per informar-nos de les traves plantejades i explicar els temes de manera transparent. Preveure el futur hauria de ser fonamental per qualsevol govern i seria bo que des de la reflexió del moment actual es pugues implementar un nou discurs des del possibilisme i no des de la irresponsabilitat d’aquells que no volen reconèixer tot el que ens envolta