Lluís Badia

És indiscutible que el fenomen de la globalització ha comportat avantatges objectives reflectides en diferents qüestions, però també ha suposat indirectament que el factor de l’endeutament s’ha generalitzat sense límits, amb el que això suposa per les economies que es veuen amenaçades pel risc d’incompliment de pagament, amb tot el que això suposa per la pròpia viabilitat de les mateixes, i les del seu entorn.

Davant del panorama exposat, a on qualsevol desequilibri suposa autèntics “tsunamis econòmics globals”, bo seria que es fessin esforços per limitar les repercussions que suposa la presumible fallida de determinats mercats en perill, per tant, les solucions haurien de ser preventives, si realment no ens volen veure abocats a un nou descontrol, que per algú ja s’ha superat, malgrat l’evidència de que les coses segueixen molt complicades.

Crec que és el moment de valorar el que s’ha fet i si les mesures endegades con les úniques possibles, la via dels ajustos, tant de moda els darrers mesos, pot ser una línia d’actuació però segurament no l’única, conseqüentment crec que el que toca es valorar els resultats de la mateixa i especialment el que pot superar la paralització del consum, un cop aquesta opció s’implementés.

És evident que “la frenada “, via ajustos salvatges, pot ser una possibilitat, ara bé, quin és el límit de la mateixa i com es podrà reconduir en el futur, no sigui que ens quedem en una contenció incapaç de tornar a la senda d’un mínim creixement vital per reconstruir “la malifeta que ens estreny”.

No és aconsellable, perdurar en una manera de fer “molt controladora”, si bé a ningú se li escapa que tenim una estructura de funció pública sobre dimensionada, i amb una incapacitat manifesta per ser competitiva, però això no hauria de ser una cotilla que impedeixi desenvolupar un sector privat necessitat de mínimes ajudes per tornar a conquerir el seu espai de creació de riquesa, avui molt mal parada.

Els anuncis de restricció creditícia per la petita empresa i els autònoms que s’anuncien, no son una bona noticia per aquells que son els que ens hauran de treure, com sempre, d’una dinàmica que no pot durar indefinidament.

Les avantatges de la globalització en el tema financer han suposat la generalització de conceptes que no poden ser iguals per a tots, per tant, de l’anàlisi del que ha passat seria imprescindible trobar conseqüències que ens permetin afrontar el nou marc general des d’un mínim coneixement; l’excés de endeutament de determinades opcions econòmiques s’ha de reconduir amb mesures impactants, inclusiu via la pròpia eliminació del deute, condonat, des de l’esperança real de superació del mal moment.