Lluís Badia

Per una part important dels nostres càrrecs públics, sembla que les seves obligacions com a tal, es limitin a la part de representació deixant de costat el que hauria de ser una gestió eficaç, amb presa de decisions, oferint alternatives viables a la greu situació socio – econòmica, que afecta a quasi tothom. La realitat posa de manifest que la qüestió “figurant” sembla que és prioritària en la tasca diària de molts dels nostres polítics, que masses vegades es limiten a la feina fàcil de les relacions públiques, aparcant la seva obligació fonamental que no és altra que la de donar solucions als problemes de la ciutadania. Els fets demostren que una part majoritària de la nostra classe política coneix poc el teixit intern de les Administracions de les que son responsables, així a títol d’exemple no crec que la majoria superés un examen objectiu sobre la situació financera i laboral que els afecta directament, i les sortides a emprendre davant una previsible caiguda d’ingressos. Ja sé que algú pot dir que la feina dels representants institucionals no es troba en “baixar” a les variables del dia a dia, i segurament podria tenir raó, malauradament les decisions s’han de prendre des d’una basant política però aquesta s’ha de fomentar en un coneixement a fons del que es discuteix, es parla o es dissenya. No s’entendria que els membres del Consell d’Administració d’una gran empresa no sabessin en profunditat el que realment passa a la seva entitat, per tant, no és excusa el no saber al màxim del que succeïx per molt que es disposi de qualificats assessors, a vegades en nombre injustificable. Prioritzar la imatge de manera exclusiva por ser una temptació davant presumibles incapacitats o poques ganes de fer la tasca de feina menys brillant, però que de poc ens serviran aquells que fonamenten tot el seu capital polític en una imatge fotogràfica encartonada, no disposant, al darrera, de la mateixa, d’un compromís de treballar i esforçar-se per buscar opcions d’èxit. La capacitat de gestionar pot estar, a vegades, barallada en la bona imatge o la suposada simpatia impactant, però a ben curt termini, els fets són molt tossuts i posen a tothom al seu lloc; pot passar inclusiu que la incompetència es pugui difuminar per temps llargs, malgrat que això, si passa, col•loca a l’Administració de torn en una greu situació des de totes les besants, especialment aquelles que afecten a la majoria. El sistema democràtic del que gaudim hauria de suposar posar el millors al front de les coses de tots, però aquest “discurs” cada cop queda més difuminat per una dinàmica, consentida per tots, a on la cosa pública és va allunyant dels electors, que van apuntant-se a una “abstenció d’impotència” sobre la que s’hauran de fer esforços si realment no es vol que la gent “passi de tot”.