Lluís Badia

Certament encara que no estem a Nadal, el cert és que el “fum” en la gestió publica és una qüestió cada cop més consolidada en aquells que avui lideren la nostra societat, si tenim en compte la falta de resposta als problemes de la ja reconeguda crisi econòmica; la incapacitat real per exigir el compliment de la Llei, en un tema vital pel futur de Catalunya com és el vigent Estatut de Catalunya; la “confusió intencionada” a l’hora de plantejar una reordenació de la gestió dels Aeroports, amb una evident consolidació de “una nova AENA” però igual que l’anterior, etc. En definitiva, ens trobem amb uns governs, més interessats en “adormir” l’opinió, mitjançant propostes o declaracions, que són un exemple de retòrica, però en cap cas garantia de resolució als problemes que tenim plantejats. Que lluny queden, encara que només han passat uns 100 dies, aquelles declaracions, que ratificaven el lideratge d’Espanya a Europa i al món, la capacitat inapel·lable de la nostra economia, “superforta”, per fer front a qualsevol repte i la capacitat de creixement que ens portaria el treball per tothom; avui, la realitat ens col·loca a la cua d’Europa, per no fer més comentaris de les altres variables que ens “condemnen” a ser uns “comparses” de les grans decisions comunitàries. Però no obstant tot l’anterior, “l’optimisme cec” segueix vigent per oferir alternatives, llàstima que aquestes cada cop siguin més plenes de “fum” que d’autèntiques formules per sortir de l’esborranc en que ens situen totes les referències tècniques que es vulguin consultar. Com a ratificació de tot l’anterior, crec que d’una lectura del “Avance de Resultados del Estudio 2769. Barometro de Julio de 2008”(www.cis.es) ens permetrà entendre objectivament el que pensa el país de la tasca pública; més proper al “fum en la gestió” que amb una capacitat real per fer front als temes que ens “ofeguen”. No obstant el precedent, com diu un bon amic, d’esquerres, segons ell, tot es culpa de l’Aznar….., al final resultarà que la situació d’avui serà responsabilitat de “Franco”, ¿o no?. En definitiva els grans temes que s’han de resoldre amb actuacions certeres segueixen a “ l’aigüera”, i per molt que es parli de qüestions que poc tenen a veure en la realitat del dia a dia de milions de ciutadans, buscant amagar la incompetència d’alguns responsables. L’evidència posa de manifest que els problemes no s’aturen i les previsions d’un setembre negre són cada cop més fomentades, pensar que marxant de vacances els temes es solucionaran és una estratègia inacceptable en un moment tan crític per moltes economies personals que es veuran afectades, sense perspectives en positiu de solucions a curt termini