Frustració aeroportuària
19 Gen 2010 - Lluís BadiaLa contra programació que per part del Ministeri de Foment s’ha portat a terme amb la “suposada nova gestió” del Aeroport de Barcelona, és una mostra més de la permanent contradicció entre el que es diu, fa quinze dies, i el que realment es concreta amb posterioritat.
Novament, la desil•lusió de comprovar que les promeses i compromisos es desfan en pocs dies, ens posa, com país, en la realitat d’un govern de l’Estat molt allunyat de les necessitats reals i objectives, a l’hora de gestionar una infraestructura vital pel futur de Catalunya.
Seguir en la línia de “control pel control”, del centralisme més exacerbat, deixant de costat altres conceptes con la rendibilitat en la gestió, l’eficàcia, la capacitat, en definitiva, de poder marcar directrius, des dels que son més a prop com Administració i els que realment es “juguen” els seus diners, com les empreses allí situades i les representacions socials al efecte, és la conseqüència d’una política que només prioritza el discurs polític – ideològic per damunt de l’economia real, segons interessi en cada moment.
Reflexionant en el tema, la darrera actuació socialista, encara dona més valor a la brillant gestió del govern Pujol en el seu moment, i del seu conseller Mas, com màxim responsable de les infraestructures logístiques, a l’hora de conquerir el traspàs dels Ports de Tarragona i Barcelona, avui referència vital en la dinàmica portuària del Mediterrani. Aprofundint en el tema, què important va ser la implicació en els Consells d’Administració dels ports referits del govern de la Generalitat, però també dels representants econòmics i socials implicats, en les pròpies infraestructures portuàries; arribant en determinats moments a constituir-se en majoritaris per damunt de les pròpies Institucions, sense que això hagi representat cap trava pel futur brillant de les esmentades estructures.
Certament la futura gestió de l’Aeroport del Prat seguirà en el model vigent de farragosa interdependència, en funció dels obscurs interessos que la mantenen. Què lluny quedaran les declaracions grandiloqüents del govern tripartit del President Montilla, que una vegada més es “enganyat” pel govern “amic” de Madrid, en una reivindicació vital pel país. Per cert com quedaran també els compromisos de traspàs dels aeroports de Reus – Tarragona i Girona – Costa Brava repetidament anunciats i que sembla ha tornat a dormir “el somni dels impossibles”.
La frustració, ara aeroportuària , és una mostra més de les traves artificials d’aquells que no entenen que la política ha de ser per damunt de tot eficaç, sabent donar resposta als problemes reals amb garanties d’èxit.
