Lluís Badia

És evident que per molta gent, amb greus problemes per poder sobreviure de la crisi que ens envolta, de poc li serveix l’exercici de la crítica política, encara que això suposi una petita pressió per exigir un nou model de finançament pel país del que hauran de gaudir. No obstant això, el cert és que el compliment de la llei pel que fa al vigent nou model d’Estat, avui es un esglaó més perquè el govern de Catalunya pugui oferir alternatives econòmiques que permetin sortir del moment negatiu que tenen molts catalans.

En base a l’anterior, la falta de concreció i aplicació del que és una Llei Orgànica, aprovada pel Parlament de Catalunya, les Corts Generals d’ Espanya i el Poble de Catalunya en referèndum, és una clara mostra de que aquí algú esta fora de la llei, no se si intencionadament però si en base a un suposat equilibri polític, injustificable per l’execució de la legalitat vigent.

Que fàcil es exigir el pagament de les multes de tràfic, quan s’incompleix el codi de circulació, i que ràpid és passar de la sanció a l’execució quan no es fa front a l’obligació; no obstant, que passa en el moment actual quan són els governs els que incompleixen la llei?

Crec que és un escàndol, la lluita dialèctica d’uns i altres per justificar uns incompliments flagrants, que ataquen a tots els ciutadans de Catalunya en uns drets que s’han indiscutit, ratificat, sancionat i publicats al BOE, amb tot el que això suposa des d’un marc jurídic que no es pot posar en perill per molts arguments que es publiquin des de raonament legítims però molt discutibles.

No sé si es assumible que el país pugui seguir acceptant l’insult permanent, fora de tota lògica jurídica, en que ens trobem, però crec que s’hauria de començar a pensar en treballar altres alternatives, de caire legal, que posin cadascun al seu lloc.

Ja em sembla inacceptable la mentida en la política, si bé com sembla, s’ha convertit en un tema que no té repercussions electorals posteriors, però aquí no solament parlem de no dir la veritat, estem jugant en la pròpia viabilitat del país, que accepta “estoicament” que s’incompleixin les lleis vigents en base a “nous arguments” manipulats segons el moment en que s’han de fer servir.

Per cert que passa quan un Estat no compleix la pròpia legalitat que ell mateix s’ha donat?.

Les lleis són per a complir-se i “el joc” que s’està fent en el tema estatutari suposa una inseguretat general amb greus perills de tot tipus de present i futur, esperem que l’estiu permeti reflexionar a totes les parts i que el tema es solucioni des del positivisme, encara que per algú tingui costos electorals.