Lluís Badia

La formula màgica per sortir-nos de la crisi que ens envolta pasa, irremediablement, per la creació de llocs de treball i en aquest apartat té un pes indiscutible la petita empresa i els autònoms, malauradament la situació d’aquest sector microeconòmic és realment molt complicada, per la pròpia configuració dels mercats, però sobre tot per les greus dificultats d’accés al crèdit, vital per què puguin sobreviure. La possibilitat de que el finançament arribi als milers de petites opcions empresarials, hauria de ser una qüestió fonamental per tots els governs, doncs no es pot oblidar que són, aquestes iniciatives particulars, les creadores de pràcticament el 85% de llocs de treball al país. No es pot seguir en la línia de pensar que serà la macroeconomia, qui ens donarà la sortida en positiu, obviant una opció econòmica com l’esmentada, avui amb greus problemes de tot ordre, especialment de caràcter financer, no trobant el crèdit necessari i imprescindible per la seva supervivència. És cert, que la problemàtica del món financer ha de tenir respostes urgents per part del poders de torn, però el que no és de rebut és que una part de les ajudes públiques cap a la Banca i les Caixes d’Estalvis que ja s’han fet, no retornin cap els sectors més necessitats de la nostra economia. Conseqüentment, tampoc és admissible l’aposta d’aquestes entitats pel suport quasi exclusiu cap el dèficit públic en les seves estratègies comercials, doncs la marginació de l’economia privada suposarà la pròpia inviabilitat de les diferents Administracions. No crec que cap analista pugui mantenir la solvència d’un model econòmic, a on els petits emprenedors son “aparcats” a l’hora de la presa de decisions d’ajuda pública, doncs això seria com gestionar obviant, a la part més fiable a l’hora d’endegar nous projectes. Per tant, crec que és imprescindible prioritzar una manera de fer que doni l’autèntic pes decisori a una part de la nostra societat que, segurament, quan té greus problemes, no té suports mediàtics, però que en qualsevol cas, representa l’autèntica “pinya” sobre la que s’ha de sustentar el futur del país. La resolució urgent del finançament a aquests petits “iniciadors i continuadors de noves aventures empresarials”, amb risc personal i patrimonial, ha de ser un objectiu innegociable, si realment volem recuperar-nos el més aviat possible