Lluís Badia

El proper diumenge la ciutadania està cridada a exercir el seu dret de vot per elegir els representants al Parlament Europeu, malauradament la campanya “descafeïnada” que sembla s’està fent pels grans partits, a on la desqualificació mútua sembla ser l’únic argument de confrontació, no pot esborrar l’existència d’altres opcions que des del seu posicionament no majoritari estan oferint reflexions justificatives de la inviabilitat d’un model bipartidista. L’autentica realitat d’un partit socialista amb una estratègia de confrontació permanent amb el grup popular, però que després no té cap problema per arribar a “acords de poder” a on faci falta, i una opció conservadora que basa la seva dinàmica electoral en un discurs fora de la realitat plurinacional de l’Estat, són dos alternatives que se retroalimenten entre sí, però que són incapaces d’oferir respostes reals als problemes plantejats. A més, la campanya es desenvolupa amb una crispació a l’alça, provocada per una autèntica crònica judicial de presumpta corrupció dintre de les opcions socialista i conservadora, que afecten al propi govern a on un dels seus vicepresidents s’enfronta a un possible tracte de favor inacceptable, per no oblidar la delicada situació del govern Zapatero en minoria parlamentaria, paralitzat respecte a la seva capacitat legislativa, o inclusiu la descoordinació ministerial en temes sanitaris, que també posen en evidència un executiu dèbil i amb poca capacitat de resposta. El panorama lògicament és ben complicat i per molt que des del món mediàtic es busca “motivar” als electors, la perspectiva de participació fa sospitar un resultat a la baixa. Esperem que els darrers dies de campanya suposin introduir variables que permetin implicar a la gent, doncs els resultats comportaran efectes directes sobre la nostre vida diària, no es pot oblidar l’importància d’Europa en la dinàmica general de funcionament normal per tots. Tampoc puc oblidar en aquestes reflexions les lectures que totes les opcions polítiques faran dels resultats de la consulta democràtica, i per damunt del principi de “tots guanyen”, a ben segur que es posarà de manifest l’autèntic sentir de la societat en el moment de crisis que toca ara, amb previsions d’equilibris nous de cara a futures trobades electorals tant a nivell català com espanyol. Tornant a les alternatives al bipartidisme que es vol imposar, el que sembla lògic és que la diferència entre guanyadors i perdedors serà minsa, per tant, la valoració de les altres opcions tindran una repercussió important si realment són capaços de fer arribar el missatge diferenciat en cada cas. En definitiva, esperem que entre tots es doni a la comunitat un missatge d’optimisme amb propostes alternatives eficaces, si bé per això tots haurem de saber renunciar a part dels seus anuncis per incorporar-ne d’altres a ben segur, esperem que molt més viables.