Estratègia d’improvisació
26 Gen 2010 - Lluís BadiaLa improvisació es pot entendre com una virtut si es practica amb mesura i dintre d’una tasca, en general, producte de la planificació, la reflexió, l’estudi, etc., malauradament en política es comença a buscar massa d’una formula de capacitat de decisòria, fruit, en un alt percentatge, d’una “executabilitat improvisada “, molt perillosa si aquesta “presa de postura” pot comportar conseqüències directes per la societat i la seva gent.
No pot ser de rebut que des de la direcció política s’opti, cada cop més, per l’anècdota mediàtica, que per aprofundir en el debat de les decisions cabdals; és evident que tota tasca pública requereix d’una imatge, com més present a la vida social millor, però això no hauria de ser obstacle per què es discutís a fons cada tema important, escoltant a totes les parts implicades, buscant consensos, els més amplis possibles, i sobre tot quantificant els costos econòmics de les diferents opcions que es plantegin.
Darrerament, un exemple de l’anterior, el constitueix l’anunci unilateral de l’Alcalde de Barcelona, Sr. Hereu, a l’hora de publicitar l’aposta de la seva ciutat per unes futures Olimpíades d’Hivern. Certament el tema pot tenir els seus problemes però com proposta en positiu pot semblar il•lusionant, ara bé el problema és que, una vegada passat un mínim temps de reflexió, ens trobem que l’anunci esmentat s’ha fet sense cap previsió, no ha tingut el suport de la societat, i ha comportat enfrontaments amb altres ciutats i territoris, posant-se de manifest la dèbil implicació de la ciutadania en general, que en nombroses enquestes d’opinió “no es creu” la proposta com quelcom real i possible, entenent-la com una pura jugada política de caire electoral partidiste.
Davant del panorama exposat és imprescindible que la gestió pública torni a recuperar el seny, quant es tracti de temes que poden condicionar moltes variables de la dinàmica normal de la societat; aprofundint en les decisions des d’un anàlisi objectiu, prioritzant la lectura objectiva per damunt del puntual interès electoral de la qüestió en discussió; només en aquesta línia es podrà fer front als innumerables problemes que avui tenim plantejats com a país, però també com a perjudicats d’una línia d’actuació que s’oblida interessadament de la realitat de la lògica i el pragmatisme, imprescindible per sobreviure avui.
