Lluís Badia

En el propi convenciment de la necessitat de l’energia nuclear com font energètica insubstituïble pels propers anys, és que em plantejo la greu situació de la credibilitat dels gestors públics encarregats del seu control, i d’una empresa que prima més el seu benefici, per damunt de la pròpia seguretat. Ens trobem, per tant, davant un model energètic, en aquest apartat, a on el cúmul de la incompetència arriba a fites insospitades, i que malgrat haver passat molts dies des de les actuacions irregulars, seguim sense conèixer “la depuració” de responsabilitats, a tots els nivells, privats però també de caire públic. És evident que l’energia nuclear ens és vital per seguir mantenint el nostre estat de benestar en l’apartat energètic, sense l’absoluta dependència de tercers països avui vigent, qüestió que a més, ha sigut objecte de debat els darrers mesos, tant a casa nostra com a països del nostre entorn, a on, s’ha arribat a la conclusió de la seva potenciació com fre necessari a la pujada incontrolada dels preus dels combustibles fòssils; sent exemple paradigmàtic els acords, al respecte, dels governs francès i britànic, per cert, de signes conservador i socialista. Ara bé, en la situació en la que estem instal·lats, el cert és que la incapacitat, repetidament posada de manifest, omple de tot tipus de dubtes a la ciutadania, i per tant crec es el moment d’exigir un debat transparent al respecte, molt especialment en l’apartat de les garanties de seguretat que la producció en discussió comporta. La crisis econòmica que tots patim, té una basant molt important pel que fa als costos de l’energia, i en conseqüència la inexistència de polítiques transparents, en aquest punt és un dèficit que no ens podem permetre, sent, per tant, urgent dissenyar models de seguretat amb garanties on quedi clar qui son els responsables a tots els efectes i quines seran les sancions de tot ordre, pel cas d’incompliment dels “protocols” que a ben segur existeixen. Ningú es pot donar per sorprès que la globalitat en que ens desenvolupem, no pot tenir plantejaments singulars, per molt que alguna opció minoritària pugui pensar el contrari, en conseqüència, sembla inapel·lable que la necessitat de l’energia esmentada ens seguirà sent necessària els propers anys, per seguir creixent amb costos viables, optar per altres vies “utòpiques” és una aventura amb greus riscos. És imprescindible que el Consell de Seguretat Nuclear, expliqui el que ha passat sense cap autolimitació, posant sobre la taula totes les conseqüències del tema; però que a més digui, amb noms i cognoms, qui són els responsables de l’escàndol i quines mesures pensa implementar per fer front al problema; optar per altres vies seria un insult que no podria acceptar-se de cap manera pels responsables polítics que en aquest punt no poden permetre que segueixi el descrèdit cap a una institució fonamental per garantir una opció energètica de la que no podem prescindir