Lluís Badia

La passada setmana deia el President del Govern, que l’economia espanyola mai havia estat tant bé i, que, a més això, es reflectia a la pròpia societat que en gaudia a tots els nivells; no obstant les “triomfals declaracions”, només passades unes hores, la Ministra de Sanitat, contestant-me a una pregunta en la sessió de control al Govern al Senat, manifestava que més del 40% de les famílies espanyoles tenen dificultats per arribar a final de mes; certament la contradicció és molt greu i la descoordinació governamental molt perillosa, doncs tot pot ser el preludi d’una forma de fer política que posa la credibilitat de les declaracions i compromisos sota mínims.

És cert que la macroeconomia té unes bones perspectives, i als darrers anys han suposat una etapa positiva per tots els països occidentals, no obstant, la realitat posa de manifest que el futur és complicat. Si ens posem en la situació de la majoria de la gent, es veu que cada cop la pressió econòmica li suposa, increment del preu de l’hipoteca que paga, la pujada del cost dels serveis i bens bàsics, i malauradament, una falta d’adequació de la seva renda salarial que es veu congelada des de fa temps.

Estem per tant davant d’una “miopia“, interessada o no, que és capaç de “vendre” i explicar arguments diferents segons qui sigui el públic que escolta el “discurs de torn”, i aquest és un model de fer política que pot tenir èxits en un primer moment, però que està condemnat, a mitjà i llarg termini, al desencís generalitzat i l’abstenció incontrolada.

A més “l’afició” per aquesta dinàmica d’estratègia política, arriba a cotes insospitades quan s’obren les campanyes electorals, on tot són “promeses” que en cap cas tenen el seu suport pressupostari de viabilitat, ni tampoc han sigut analitzades en base a un examen de prioritats de costos, via impostos, pels suposadament beneficiaris dels compromisos que s’assoleixen.

No és de rebut que s’aprofundeixi en aquesta línia d’actuació, i si realment el tema social va per on manté la responsable de sanitat, més que pel que diu el President del Govern, crec que seria convenient que es fes un esforç per explicar la situació de manera transparent i aparcant la demagògia tàctica de la pròpia dinàmica electoral en portes.

Certament, en política és molt important el que es diu, i darrerament estem començant a acostumar-nos a les “mentires” o “veritats a mitges”, que a més som capaços d’autojustificar sense cap complex; entenc que aquesta dinàmica es pot mantenir per alguns en determinats aspectes identitaris, però no es acceptable per ningú quan es parla de temes tant importants com la viabilitat econòmica de les famílies, on el “números” han de ser ben clars d’entrada, perquè tots sapiguem quines són les previsions reals d’una economia amb una “façana envejable” però amb un rerafons més difícil del que ens venen.

Ja sé que el fàcil és parlar del positiu i del que es farà, però no es pot oblidar quines limitacions tenim i com serà possible arribar als objectius de millora del nostra estat de benestar, amenaçat, ens agradi o no, per variables de tot ordre, en un món globalitzat i interdependent, no explicar-ho de manera transparent, si no buscant temes retòrics per justificar situacions complicades, és un canvi que només ens porta a “estimbar-nos” en l’avenc de l’evidència que no es pot manipular encara que s’intenti.