Lluís Badia

Molta tinta s’ha gastat en els darrers mesos en referència al greu fenomen de la deslocalització d’empreses, entès com fugida de les mateixes cap a altres territoris on els seus costos suposaran una menor incidència per la seva compte d’explotació.

Així mateix, molts han sigut els escarafalls que per part dels representants públics i socials s’han “declarat” al respecte, en una discussió, perduda d’entrada, en un món tant globalitzat com el que vivim; si bé, ara, ja no són tant els crits i si més l’assumpció del problema com un tema a gestionar en positiu dintre d’un mercat global.

Certament les situacions han suposat molts posicionaments demagògics, que per l’únic que han servit és per “enganyar” als perjudicats més directament, els treballadors, d’un fet irreversible al que s’han de buscar alternatives de futur per damunt d’exclamacions ideològiques fora de tot lloc en una realitat com la vigent.

No obstant tot l’anterior, pel que fa a la greu situació que suposa el problema, per una part de la societat constituïda pels més dèbils, el fenomen no s’atura aquí, i sembla una evidència, que darrera de les deslocalitzacions empresarials s’està produint també una fugida de capitals nacionals que opten lliurement per apostar per altres llocs transnacionals per ubicar-se.

Certament, la fugida dels capitals és tant greu, al menys, com l’altra, doncs el que queda clar és que no es produiran a casa nostra les inversions necessàries per seguir creixent i, encara que no sigui a curt termini, les bones expectatives econòmiques comencen a tenir unes amenaces, que avui encara no podem constatar, però si preveure.

Situats en el problema, quines són les raons que porten a la situació esmentada?, fonamentalment la inseguretat jurídica, que suposa pels inversors, tant de casa com de fora, dubtes raonables respecte de la certesa en les seves apostes empresarials. Temes com l’escàndol de la Comissió Nacional del Mercat de Valors són una mostra del que no ha de ser i per tant seria bo que per part del Govern socialista es fes un esforç important per tornar a la credibilitat si no volem posar en perill moltes inversions. Per altra banda, la multiplicitat legislativa d’ordre fiscal i administratiu, la carpa burocràtica, els dubtes permanents en qüestions fonamentals, fan que el problema comenci a tenir unes magnituds incontrolables i suposi una realitat, com és la baixa d’inversions estrangeres al país, però també la sortida de capitals locals cap a altres opcions ubicades a tercers països.

Ja sé que els grans números de la macroeconomia encara “s’aguanten”, però certament el futur no té unes previsions positives, i seria bo que entre tots comencéssim a preparar-nos per explicar les realitats amb totes les conseqüències. Crec que és hora que es comenci a parlar clar que l’economia no pot viure de manera exclusiva de la despesa de la gent, de gastar, també és imprescindible invertir i fer créixer el motor econòmic empresarial del país, amb garanties de seguretat; no fer-ho, optar pel descrèdit de les administracions i la priorització de la política partidista i electoral, sense abordar el problema amb totes les seves conseqüències, ens portarà a un model clarament negatiu, i un “estat de benestar” més de caire mediàtic que real.