Lluís Badia

Sembla evident que el món es mou per l’energia que, en les seves parts positives i negatives, condiciona el nostre model de convivència de present i futur. És també cíclic el parlar, als mitjans de comunicació, dels greus problemes que afecten a la viabilitat de la nostra economia si realment no fem les previsions necessàries davant dels problemes que afecten a les nostres opcions energètiques, que van des de les procedents dels combustibles fòssils fins a l’energia nuclear, sense oblidar la via de les energies renovables.

Estem davant d’un tema molt preocupant, si a més tenim en compte una sèrie de dades inapel·lables, com la dependència de tercers a l’hora de rebre el subministrament, l’increment imparable de la demanda o les greus repercussions pel medi ambient amb el calentament global, si seguim per la línia que ara tenim, sense tampoc oblidar la part dels costos, cada cop més alts.

Des del poder executiu, el debat es centra en parlar de l’eficàcia del mixt energètic vigent, obviant o retardant l’autèntic debat i prendre les decisions, cada cop més difícils d’ajornar, deixant de costat la discussió sobre l’energia nuclear i tot el que comporta la continuïtat o no d’aquesta opció energètica.

No obstant, davant les prevencions dels governs de torn, ens enfrontem a un problema de difícil solució, a on la desinformació general és una evidència que sembla que busca amagar un debat social imprescindible si no volem que el problema ens superi i s’hagin de prendre decisions sense la reflexió necessària i el vist i plau majoritari de la ciutadania.

És clar que determinades opcions poden suposar el rebuig, d’entrada, però fins i tot en aquest cas es imprescindible posar en discussió general el tema, sense amagar res, fent-ho de manera objectiva i sent conscients que la discussió és fonamental pel nostre futur.

Tot l’anterior, a més, s’ha de portar a terme dissenyant i complimentant polítiques d’eficàcia energètica, conscienciant-nos de la necessitat de l’estalvi i la potenciació de les opcions que no afecten el clima, i que suposi el màxim respecte pel nostre ecosistema.

Els discursos energètics han de ser clars, i així hem de saber tractar totes les variables per seguir avançant cap els objectius de menys dependència i proveïments garantits, amb costos assumibles, per seguir creixent econòmicament; no fer-ho, optant per “amagar” el problema, no més és garantia de inseguretat i manca de reflexió acurada.

Les solucions passen inexorablement per la diversificació sense excloure res d’entrada, amb totes les conseqüències, però això ha de comportar el posicionament indiscutible dels responsables del problema, sensibilitzant a la gent des de la màxima transparència, oferint tota la informació i marcant una clara estratègia que permeti implicar a tots els sectors econòmics, socials i polítics, en una discussió que ha de marcar les conclusions per poder afrontar el tema amb garanties d’èxit, per assolir els objectius, que pràcticament passen per la viabilitat d’un nou marc energètic, a on, a ben segur, tots volem arribar, per damunt de les discrepàncies que puguin donar-se en la seva discussió.