Lluís Badia

Els recents esdeveniments a la República de Geòrgia i el posicionament de Rússia, han vingut a incorporar un cert desequilibri en les relacions internacionals i tot el que suposa la “pau fràgil” que el món viu, desprès de la caiguda del “mur de Berlín”.

Sembla evident, a més, que la nova situació que es va consolidant dia a dia, el que posa de manifest és un nou ”equilibri”, a on els “moviments” del poder polític – econòmic mundial van dibuixant un nou marc, deixant las vies diplomàtiques “aparcades” enfront una política de fets consolidats per part de Rússia.

Certament el tema és molt preocupant, malgrat que mediàticament quedi “tapat” per les altres noticies negatives que el dia a dia ens va procurant, però el nou mapa estratègic global comportarà en el futur greus canvis, des d’un punt de vista soci-polític, però fonamentalment econòmic, amb repercussions directes a les butxaques de la gent.

No es pot oblidar a l’hora d’analitzar la problemàtica Rússia – Geòrgia, les importants reserves energètiques que posseïxen uns i altres, sense oblidar les dependències d’aquests recursos per una gran part de la Comunitat Europea, per tant, el que passa allí tindrà conseqüències importants pel nostre continent a mitja termini, i a ben segur, si els temes no es recondueixen de manera urgent, els costos que haurem de pagar seran molt perjudicials per economies, com la nostra, ja llastrades per una crisis galopant com la que sofrim.

Davant de tot l’anterior, poques son les alternatives a emprar, a part d’aquelles que la pròpia Comunitat Europea, sota la direcció de França en aquests moments, i la implicació d’ USA, puguin desenvolupar, perquè el que si queda clar es la debilitat manifesta del “tàcit equilibri internacional” que s’ha viscut als darrers 25 anys.

Conseqüentment, tota aquesta dinàmica emprada les darreres setmanes, amb arguments subjectius per cada part implicada en el conflicte, suposarà que ens veiem abocats a una nova formula de les relacions internacionals, semblant a la “guerra freda”, però amb posicionaments del segle XXI. Serà difícil, segons les declaracions i decisions que semblant sense retorn, tornar a un model d’entesa, i que complicat es posarà el panorama per aquells que tenen una dependència energètica brutal, esperen que el seny faci més que les intencions manifestes d’alguns, i es pugui recompondre la situació.

En qualsevol cas, el que queda clar, és que el respecte internacional entre Estats es fonamenta, a efectes pràctics, en la diplomàcia, però també amb la capacitat de defensa, amb totes les variables, dels arguments de cadascú. Cada cop queden més en evidencia aquells que volen un món sense blocs, amb anhels d’un suposat “pacifisme” al que tots ens hi apunten, però que malauradament la realitat posa en evidencia.

Certament la política internacional, cada cop més condicionada pels elements econòmics de la globalització, ha de basar-se en la negociació i la paraula, però també en la capacitat real de fer respectar les resolucions i els models de convivència, sense els quals els equilibris es trencaran amb greus conseqüències per tots.