Lluís Badia

Les darreres notícies de contractacions multimilionàries de futbolistes, la presència mediàtica permanent de “cuiners” amb Restaurants super elitistes amb un cost de menú rondant els 200€, o inclusiu el model de “telebasura” amb audiències amples, són uns exemples d’un model desconcertant per una societat a on majoritàriament el problema és poder arribar a final de mes. Sembla evident que els “discursos” que copen les debats públics cada cop s’allunyen més de l’autèntica realitat social de la majoria que veu que la inestabilitat laboral és una gestió que es comença a imposar com normal en el dia a dia, sense veure alternatives viables a mig termini. Estem per tant en un allunyament permanent de l’evidència mitjançant la trobada de “camuflatges”, via discursos teledirigits, sobre temes que només interessen i afecten a unes minories, ben posicionades mediàticament, però que representen molt poc a la gran majoria. Davant del panorama descrit, al que podem afegir moltes variables noves que s’aniran produint conseqüència del propi moment complicat que ens toca viure, la resposta democràtica és el passotisme cap aquells que hauria d’assumir un lideratge, no pels seus, si no per la societat en general. Així l’absentisme de les darreres eleccions europees haurien de servir com toc d’atenció per saber buscar vies que permetin respostes socials a les autèntiques necessitats del país i la seva gent. Què perillós es seguir en la línia que es porta als darrers anys quan la pura realitat posa de manifest que el sistema es troba en una caiguda de valors fora de tot dubte i que és prioritari la trobada de noves vies de participació, implicació i lideratge social. L’esforç, el sacrifici, el treball, etc…, sembla que cada cop tenen menys pes per una col•lectivitat que busca objectius inconcrets i en tot cas hipotètics, ja sé que el fàcil és “pontificar” però el que resulta evident és que és imprescindible tornar a una via de “valors” per tornar a fixar objectius comuns vàlids. És una evidència que res tornarà a ser com era i que serà obligatori adequar-nos a un nou model més complicat i a on el “tot gratis” quedarà superat per la pròpia magnitud de l’esvoranc econòmic, però seria aconsellable que de tot això se’ns fes partícips a la gran majoria; manipular, mentir a mitges o buscar amagar els problemes, no pot ser una via a emprar per ningú, per tant, el retorn a la negociació conjunta dels grans temes amb renuncia als partidismes és una opció que urgentment s’hauria d’aplicar si no volem caure en una “depressió moral”, només beneficiosa per aquells que des dels extrems volen manipular en el seu fosc interès.