Desafecció
14 Des 2009 - Lluís BadiaEn el debat polític partidista un dels temes cabdals cada cop que es produeixen eleccions, és la baixada de ciutadans que acudeixen al col•legis electorals per expressar el seu sufragi personal, malauradament, aquesta discussió comporta la ratificació d’un “passotisme” que es va incrementant, consulta darrera consulta.
Són moltes les declaracions postelectorals sobre la necessitat de trobar formules que tornin a implicar, de manera il•lusionant, a la gent a l’hora de creure fermament en l’executabilitat de les diferents propostes, no obstant, passat un temps, sembla que tot torna a quedar en paraules i més paraules, però en poca concreció a l’hora de fixar noves alternatives al respecte.
Darrerament les opcions partidistes catalanes estan entestades en buscar una reforma de la llei electoral que permeti retrobar a la gent a l’hora de participar en la tasca pública, mitjançant l’exercici del seu vot, qüestió que és lloable si, finalment, es troba una sortida positiva en aquesta línia.
Malgrat tot l’anterior, i les potencials expectatives per trobar alternatives per dinamitzar la implicació general de la societat, es produeixen determinats fets que tampoc garanteixen que això vagi pel bon camí. El resultat de la consulta a Suïssa sobre determinades qüestions de caire confessional, fora del que estava previst i que s’entenia com correcta, és un punt d’inflexió sobre la divergència manifesta entre el que pensen els representants polítics i els ciutadans, permetent-se aquells criticar els resultats per no adequar-se al que hauria de ser lògic des de la visió política.
La línia de consulta sobre determinats temes a les persones que conformen la nostra societat, és indubtablement una via per implicar a tothom en el bé comú, però el que no és de rebut és criticar les conseqüències de la pròpia resposta un cop s’ha produït, doncs el que es podria plantejar és que una part majoritària de la societat va per una via i la classe política per un altre ben diferent.
Sóc dels convençuts que, independentment de la reforma puntual de la Llei Electoral, el que s’ha de potenciar és la consulta a la societat, no exclusivament cada quatre anys, si no periòdicament quan existeixin temes importants que requereixin del suport del vot, no sols el delegat dels representants legítimament escollits. Per tant, crec imprescindible començar a plantejar-nos, fent les modificacions legislatives que calguin, la possibilitat de que la via del “referèndum” sigui una qüestió quotidiana i plenament assumida per tots.
La via al•ludida suposarà la implicació i la capacitat d’influència real i efectiva, i per tant, comportarà una nova afecció per la política de manera efectiva; parlar, discutir i finalment decidir, via consulta popular de determinats temes, que algú pot pensar que són menors, crec que és la línia per tornar a donar credibilitat al propi sistema democràtic.
En definitiva, bo seria que tots els nostres dirigents baixessin a la realitat del dia a dia de la gent, a la que s’hauria de demanar opinió en molts dels temes que ara li són vedats i que amb la seva decisió sobirana, poguéssim marcar l’autèntic camp de joc de futur. Optar per buscar solament “maquillatges” que segueixin garantint a les opcions partidista la direcció monopolística de la societat, ens portarà, sens dubte, a un camí de participació electoral que ben aviat estarà per sota del 50% en les consultes importants.
