Lluís Badia

Durant la campanya electoral el país no tenia cap problema, l’atur baixava, la venda de vehicles seguia a l’alça, la situació financera era bona, l’economia només tenia petits desajustaments, l’aigua no era un motiu de preocupació, etc., no obstant, acabada la lluita política, la realitat ha passat de “l’optimisme sense límits” a una evidencia on la activitat econòmica cau, la venda de vehicles sofreix una parada de vendes de mes del 30%, les operacions creditícies són més difícils que mai, i l’aigua oficialitza la seva greu situació, ja coneguda des de fa mesos, però que no es podia acceptar la seva mancança, previsible, en època de conreu del vot. Conseqüència de tot l’anterior es que avui ens trobem en un model a on res té a veure en el que se’ns va dir repetidament, per alguns, al llarg del període d’eleccions, reconeixent, a més, en un exercici de “cinisme sense límits”, per part de destacats membres del govern de Catalunya, que molts temes eren sobradament coneguts però que no convenia treure’ls al coneixement de l’opinió publica. És evident que la constatació de tots aquets fets, posa de manifest, un desprestigi molt greu d’una bona part dels nostres representats que, espero, faran els esforços que calguin per reconduir la seva credibilitat. No obstant i centrant-nos en algun dels temes negatius, pel que fa a la situació de l’aigua, aparentment, sembla que es vulgui seguir en la línea de la desinformació, i així, a pesar de buscar “alternatives terminològiques”, és greu que no es vulgui reconèixer l’error i la necessitat de solucions per aquells, que fa uns anys deien una cosa i ara es veuen abocats a donar suport al contrari, com única via possible. Crec que és imprescindible que entre tots, uns més que altres, sapiguem aparcar els personalismes, les demagògies, o les situacions puntuals d’estratègia partidista, buscant les formules necessàries per mirar d’afrontar la situació amb garanties, estant a l’altura de les necessitats que tenim plantejades, fent-ho, a més, amb urgència i eficàcia, només així ens garantirem la viabilitat. Tots som mitjanament conscients que estem en un moment d’emergència, amb mancances en molts dels nostres pilars bàsics de vida en comú, i per tant, de poc valen les estratègies particulars, ni intentar trobar avantatges per futurs interessos electorals, crec que és el moment d’arribar a consensos, els més amplis possibles, encara que això pugui tenir “costos polítics”; ara, si és vital entendre que el país esta per damunt dels plantejaments ideològics particulars, legítims, i en conseqüència tots hauríem de plantejar-nos aparcar les desavinences per aconseguir uns resultats fonamentals en positiu per la nostra pervivència de present i de futur