Lluís Badia

És una opinió molt generalitzada que els moments que vivim comporten una autèntica crisis de molts dels sistemes de convivència que ens hem donat als darrers anys, amb tot el que això comporta, per què aquells que fonamentin les seves desqualificacions, al propi sistema democràtic, puguin fer els seus anàlisis malintencionats. A ningú se li escapa que el sistema econòmic es troba amb greus problemes de supervivència, per molt que des dels organismes i institucions públiques s’esmercin ingents quantitats de diners per salvar-lo, obviant que a més del suport dinerari és imprescindible fer esforços de control que evitin les greus conseqüències que comportin. Així mateix, la mala situació del sistema judicial, a on és difícil concretar “ el que tots som iguals davant la llei”, amb resolucions i actuacions divergents a l’hora del que hauria de ser l’estricta compliment de la legalitat, també necessita una “unificació” per resoldre les dubtes de partidisme que ha de suportar el mateix. Aprofundint en els temes, també el sistema democràtic té importants mancances, especialment quant es manifesten les situacions de corrupció, i, per tant, també aquí s’hauria de saber fixar noves prevencions per evitar escàndols singulars, però que afecten a tots, per molt que es busqui aïllar les situacions. Sense oblidar la fallida del sistema de confiança i valors, del que tant mancada està la nostra societat, a on sembla que és vàlid qualsevol plantejament, per amoral que pugui ser, si compta amb suports minoritaris, per molt que se’ns “vengui” la originalitat per damunt de la lògica dels fets. En definitiva, sembla evident, que els sistemes d’entesa comuna, que equilibren qualsevol societat, es troben sota mínims, i algú pot pensar que amb aquest panorama és possible un altre model, malauradament, la realitat posa de manifest que per damunt dels errors esmentats, no existeixen opcions diferents millors, que es coneguin, a no ser que estiguem disposats a determinades renuncies, per mi impossibles i no desitjades. És cert que la situació de “malaltia social” és una evidència, però també és inapel•lable que és possible “sortir-nos”, si entre tots som capaços de saber tornar al seny d’aplicar l’enteniment per damunt de tot; no son tantes les diferències entre uns i altres, i crec que és el moment de sumar per tornar el camí del futur desitjat; algú deia que les diferències entre els ciutadans, per molt ideologitzats que es trobin, no són abismals i que les suposades contradiccions es poden reconduir, per tant, seria aconsellable que els “líders de cada sistema” es poséssim a la feina per trobar la via de la que no ens hauríem d’haver mogut mai, si haguéssim fet les necessàries reformes en cada moment