Lluís Badia

Després dels resultats negatius del balanç d’accidents de circulació del darrer “pont” de Setmana Santa, moltes són les opinions sobre l’eficàcia del vigent “Carnet per Punts”, especialment negatives pels que podríem pensar que això ho solucionava tot, i ara, vistos els suposats efectes, es permeten posar en dubte la seva eficàcia.

Malauradament, aquests punts de vista, respectables però en cap cas compartits, crec que s’ha d’aprofundir més en el tema per marcar una opinió fiable i una valoració objectiva de la norma en marxa; així si s’analitzen els resultats, la primera evidència és que pràcticament tres quartes parts dels morts al llarg d’aquest dies van ser provocats per accidents en carreteres de doble sentit, el que posa de manifest que independentment de la nova dinàmica legislativa el cert és que una part important de la responsabilitat s’ha d’imputar a les infraestructures amb tot el que això comporta de solucions eficaces a curt termini.

Per altra banda es fa referència a la velocitat dels vehicles accidentats que també és una qüestió molt important, fent-se manifestacions respecte a futures accions per limitar-la, al·legant, inclusiu, la necessitat de trobar una millor celeritat administrativa a l’hora de notificar les sancions pertinents i la pèrdua conseqüent dels punts.

Crec que tot mereix un estudi sensat i sense preses, doncs la seguretat vial constitueix un tema fonamental de la nostra pròpia convivència, a on la mobilitat és part decisiva a l’hora d’exercir el nostre dret a moure’ns sense limitacions; és imprescindible analitzar el fons del problema que passa pels vehicles i les infraestructures, però també per la pròpia autoresponsabilitat personal del conductors, i és aquí a on crec que les mesures fins ara no han aconseguit les fites propostes.

No podem plantejar un “carnet per punts” exclusivament com una amenaça pels conductors, o com una obsessió de l’administració per obtenir ingressos, com algú a pogut dir, és imprescindible que veiem la norma com una racionalització de la nostra forma de conduir que en cap cas pot ser individualista, i també canalitzant la solució al problema, no exclusivament des de un punt de vista coercitiu si no més aviat de cooperació entre tots, doncs els resultats ens afecten directament com a societat i per tant, no existeix sortida sense la implicació responsable del propis conductors.

Tampoc és recomanable oblidar-nos de les infraestructures que tenim, i també aquí s’haurà de fer un esforç pressupostari urgent, no val exclusivament en posar un nou radar, el millor es arranjar la carretera per que desaparegui el perill manifest, per tant, seria de vital importància fer un esforç en les properes comptes públiques per atacar aquesta variable de manera decidida.

En definitiva, estem davant d’un parany que hem de saber superar o al menys minorar per arribar a nivells semblants a altres països del nostre entorn; estic convençut que el nou “carnet per punts” ha suposat un pas més per treballar en la línia constructiva, però és també inapel·lable que aquesta no representa la solució definitiva, doncs en calen de moltes altres, que van des de la millores de les pròpies infraestructures viàries fins el compromís personal que com ciutadans ens hem de dotar, per sobre de la capacitat repressora de l’Administració, que té una part de responsabilitat però en cap cas l’única.