Lluís Badia

Amb l’inici de l’any moltes són les previsions de futur que se’ns plantegen i que comporten en sí mateixes la necessitat d’endegar estratègies per fer front a un període de temps amb problemàtiques diverses, a les que no podem abordar amb garanties d’èxit si no ho fem analitzant en profunditat la situació objectiva en que ens trobem.

A nivell de macroeconomia sembla cada cop més evident que la reducció del subministrament energètic global, especialment per falta de producte, però també per incapacitat de previsió del problema, comportarà lluites, més o menys públiques, entre els diferents “actors” internacionals, polítics i econòmics, que es posicionaran en la defensa dels seus legítims interessos particulars.

En qualsevol cas s’aprofundirà la diferenciació entre aquells països amb disposició real energètica, petroli i gas de manera especial, i els que no disposen de jaciments, però que tenen unes necessitats imperioses de conservar el subministrament, a qualsevol preu, per seguir creixent econòmicament i mantenir l’estat de benestar de la seva població.

A títol d’exemple, no podem oblidar en aquest “mapa geoestratègic mundial” la situació en que es troben a l’Índia i la Xina, consumidors, cada cop més necessitats d’energia per sostenir el seu òptim futur; així les previsions pel que fa a la primera potència en població mundial, on es d’un creixement de més del 10% pel 2008, però amb una pujada d’utilització energètica de més del 12%, suposarà un desequilibri imprescindible pel que fa al marc global energètic. Per tant, estarem instal·lats, a curt termini, i en base a les dades exposades, en un conflicte d’interessos imparable, amb debilitats evidents pels que són més dependents, i amb unes perspectives de futur imprevisibles.

Sembla evident que en base a tot l’anterior, sigui indispensable portar a terme reformes estructurals que afectaran a moltes variables que avui ni ens plantegem, i que comportaran un nou model de convivència futura, així con la possibilitat de nous “equilibris internacionals” davant el marc a que ens veiem abocats.

Comprendre la mera situació internacional suposarà un exercici de responsabilitats pels líders mundials i especialment fer entendre les decisions, que s’han de prendre, als seus ciutadans; esperem que les potencials discussions que es portaran a terme suposin establir un “ordre” que representi treballar plegats en el servei dels interessos legítims de tots.

Satisfer a la majoria serà difícil, i per molt que les bones paraules suposin un anhel previ, la realitat farà que els “sacrificis” comportin nous posicionaments i conflictes inapel·lables amb moltes variables per afrontar amb garanties el repte.