Lluís Badia

La passada setmana va aparèixer als mitjans de comunicació una noticia que ha passat bastant desapercebuda i, que al meu entendre, pot tenir greus repercussions pel sector de l’automoció. L’anunci de l’acord, d’un important grup empresarial espanyol per distribuir vehicles fabricats a Xina, suposa d’entrada una amenaça imparable per un sector, ja molt tocat per la crisi.

Certament, en el món global en que vivim, sembla lògic que si es poden vendre vehicles a un preu molt competitiu, al voltant dels 3.500€, la cosa tingui el seu atractiu pels consumidors que podran accedir a un bé que ens te acostumats a costos molt més alts.

No obstant la reflexió anterior, que suposa l’entrada al mercat espanyol d’una nova competència automobilística al màxim nivell, comportarà una nova sacsejada per una industria molt tocada als darrers anys, amb fusions i absorcions permanents entre els operadors globals més interessats en les seves comptes de resultats que en la basant social que comporta la implicació de milers de treballadores, que poden veure una precarietat generalitzada en els seus llocs de treball.

Malauradament, l’exemple exposat del mercat automobilístic internacional i nacional, és una mostra més de la interdependència de les decisions econòmiques que es van prenent a tots els nivells econòmics, i que sembla que a vegades no es sàpiguen entendre per part dels nostres dirigents, ja siguin polítics com sindicals, instal•lats en un model superat per la pròpia realitat que ens toca viure.

No obstant tot l’anterior, que algú pot entendre con novedòs, la realitat posa de manifest que això ha passat, i passa, a altres sectors de la nostra economia, con és el cas de l’agricultura que es veu castigada per les importacions de tercers països a preus amb els que es impossible competir; per tant, esperem que la nova situació serveixi per entendre, per part de tots, els repetits i justos requeriments del nostres pagesos a l’hora de reivindicar posicionaments favorables al respecte.

En definitiva, el que és indiscutible és que el món, del que formem part, té un funcionament que no permet l’aïllament de les nostres decisions econòmiques puntuals en cap moment, i és per això que comença a ser urgent la necessitat de que es sigui conscient del nou panorama, buscant alternatives basades en l’eficàcia per damunt del demagògic discurs ideològic, que no porta a cap solució efectiva, i que en tot cas retarda un desastre sense precedents.

Les dades objectives de la nostra economia que posa de manifest que som un país sense recursos naturals, amb greus problemes de competitivitat a l’hora de vendre els nostres productes a fora, amb una industria turística a la baixa, o inclusiu amb un endeutament de la petita empresa i els autònoms, que comporta una microeconomia en agonia; suposen paràmetres que hem de saber corregir de manera prioritària si no volem quedar relegats a ser un país sense futur, molt a pesar de l’optimisme oficial d’uns governs més preocupats pel dia a dia, que pel demà.