Lluís Badia

Ara que es pot mirar amb perspectiva, pel pas inexorable del temps, és quan la tasca del President Suárez, se’ns exposa més nítidament, per fer una valoració de la gestió del que va ser el primer cap de govern de la nostra encara jove democràcia.

En aquests dies que celebrem el tercer decenni del que van ser les primeres eleccions lliures a l’Estat Espanyol, és quan les valoracions sobre la persona que les va guanyar, pot tenir un anàlisi fora de partidismes i de competències personals, al trobar-se aquest també fora de la dinàmica política diària.

Certament, crec que és indiscutible que el rigor i la sapiència d’En Suárez , van ser fonamentals pel disseny del marc polític que s’ha desenvolupat als darrers anys, per cert, els millors des de molts punts de vista per tota la societat. La seva capacitat de convenciment, el seu anhel per buscar el que uneix per damunt del que separa, i sobre tot, el seu decidit compromís per oferir a tothom, especialment als que no pensaven com ell, la possibilitat de fer aportacions en positiu, van ser una garantia imprescindible per no excloure a ningú del futur que en aquell moment es començava a dissenyar.

Per altra banda, la seva vocació centrista, moltes vegades atacada per uns i altres, va ser també, en el seu moment, un plantejament que avalava el que la prepotència, no es fes realitat. Per cert, en aquests moments d’enfrontaments i crispació en els que ens trobem, la seva referència hauria de servir-nos a tots per buscar fronts comuns, sense excepcions de ningú, doncs això a ben segur que ens garantiria un èxit imprescindible si no volem tornar a un model de divisió, espero feliçment superat.

La meva col·laboració personal al llarg d’alguns anys amb l’expresident va suposar també conèixer un líder indiscutible que sabia que el progrés del país només seria possible amb la suma de totes les opcions polítiques democràtiques, fent front amb senzillesa a totes les reivindicacions que es van plantejar i donant resposta als fets novedosos que dia a dia superava la jove democràcia.

En el moment que sembla de ben nascuts reconèixer-li el seu treball polític, crec que també seria bo que ningú pretengués “apropiar-se’l” des d’una basant partidista, i per tant, tots els reconeixements que es duran a terme en aquests dies, haurien de fer un esforç per posar clarament de manifest la dificultat de moltes de les decisions que va haver de prendre en tots els sentits, però que estic convençut que suposaven una aposta compromesa pel millor.

Finalment, recordar ara al President Suárez, ha de suposar també l’homenatge a tots aquells que van fer possible les fites aconseguides, algun d’ells com el Vicepresident Fuentes Quintana, artífex tècnic dels Pactes de la Moncloa recentment traspassat o d’altres que ja no són a la primera línia política, però que a ben segur, van conformar l’equip que ara recordem en la figura del seu cap indiscutible.