Lluís Badia

Les darreres decisions del Ministre Blanco fent servir “la tisora” indiscriminadament, per reduir la despesa a qualsevol preu, son una nova mostra de la falta de visió d’un govern més preocupat pel curt termini i la lectura ideològica de les seves decisions, que per articular una estratègia seriosa per fer front a la crisis des de la lògica, la previsió i l’anàlisi del futur.

Certament, determinades retallades portades a terme, que afecten a un territori vital pel desenvolupament del país, son una nova mostra d’incompetència d’un govern caducat, i sense idees, capaç de justificar el injustificable. L’evidència de la paralització de l’obra emblemàtica que constitueix l’A-27, connexió Port de Tarragona – Montblanc, és un pas enrere que deixa a determinades infraestructures Mediterrànies molt tocades en el seu desenvolupament, però es que a més la decisió unilateral presa comportarà deixar en paper mullat l’aposta que hauríem fet per aquesta “necessitat infraestructural”, tots els col•lectius institucionals, públics, socials i econòmics de les zones afectades, des de València fins a Lleida.

A on queden ara “les fotos” d’unitat de tants “líders” per l’aposta referenciada?, quines son les perspectives de futur per una necessitat que hauria de ser una realitat des de fa mes de 15 anys?, quines són les alternatives reals al respecte?, és evident que son preguntes que una vegada més quedaran sense resposta.

Per altra banda què poc es reconeix ara la falta de rigor en la despesa de les Administracions al llarg dels darrers anys, que ha suposat l’esvoranc a on estem instal•lats, és cert que la “ceguera” sobre vinguda és una conseqüència de tot l’anterior, però això no hauria de ser una trava per gestionar amb capacitat i amb clars posicionaments lògics fonamentats.

La decisió referida, a la que a ben segur ens seguiran d’altres, és una trava a la capacitat de creixement de tot un territori que es veu agredit en una qüestió que el convertiria en més competitiu de present i futur, trobant-se ara novament instal•lat en el desconcert provocat per aquells que des del centralisme no saben escoltar les raons que des del territori s’han posat de manifest repetidament, en la trobada del bé comú de tots.

El desencís davant determinades actuacions, com la que parlem, és una mostra de la manca de rigor d’uns responsables polítics instal•lats en una dinàmica irreal que no és conscient del que és vital, si no que de manera unilateral busca donar respostes urgents sense la reflexió i l’assessorament qualificat, imprescindible per treballar pel bé comú, exemples repetits de contradiccions dintre el propi executiu en temes de política industrial, energètica o fiscal son una mostra massa perillosa, per un marc ja de per sí carregat de “forats” incontrolats, molts dels quals tenen responsables directes al propi Consell de Ministres.