Lluís Badia

Al llarg de molt de temps i moltes generacions el tema de la propietat de l’habitatge habitual ha sigut un tema fonamental per qualsevol economia familiar, sent aquesta qüestió, emblemàtica, a l’hora de fixar les prioritats de despeses per moltes persones.

No obstant el concepte patrimonial al·ludit, la realitat és que avui, amb una crisis econòmica plenament constatada, amb increments dels preus del crèdit i la inseguretat econòmica generalitzades, es comença a plantejar, a la nostra societat, la possibilitat de trencar costums fins a ara “ sagrades” i així l’opció de vendre l’habitatge propi per optar a viure de lloguer és una alternativa que comença a fer-se realitat.

A nivell comparatiu, dintre de la Unió Europea, la situació advoca clarament per l’opció del lloguer com postura majoritària, i crec que les excuses a casa nostre en base a una suposada “pèrdua de prestigi” quedaran aviat aparcades per triar el lloguer com una formula de seguretat en el futur amb alternatives d’estalvi i rendabilitat financera, inviables en el model actual.

Els problemes de liquiditat que ja tenen determinats grups familiars farà que, en el propers mesos, el canvi de concepte al que al·ludeixo es comenci a plantejar seriosament, les dinàmiques de caire polític encetades pel que fa a determinats col·lectius, a més, hauran de plantejar-se també cap a la generalització dels mateixos, oferint propostes atractives en aquesta via, ja sigui via disseny via fiscal o ajuda concreta.

La consolidació futura d’un mercat de lloguer, avui molt poc desenvolupat, comportarà també variables de tot tipus especialment pel que fa a la necessitat imperiosa de modificacions legislatives en la defensa dels drets de les parts que signen els contractes de lloguer, garantint conseqüentment els desitjos d’uns i altres. Les dinàmiques de trobada de futurs inquilins amb solvència contrastada però també l’oferiment de propietats amb habitabilitat a nivells satisfactoris pels demandants, serà la tasca que el mercat hauria de començar a endegar de manera urgent.

La possibilitat de pèrdua de valor de les propietats immobiliàries a curt termini, arrossegades pel preu desbocat dels darrers anys, també serà una variable a tenir en compte, que comportarà canvis d’estratègia particulars a l’hora de preparar, inclusiu, les opcions d’estalvi, doncs la realitat posarà els preus al nivell real, que comportarà “sorpreses desagradables” respecte als suposats “refugis garantits” que es veuran amenaçats pel mercat, entès en el seu més ampli concepte.

En definitiva, ja quasi ningú nega que estem instal·lats en un “canvi de cicle” amb conseqüències per tots, on els mercats globals són els que tenen la darrera paraula, i mirat de manera objectiva i sense apassionaments, les perspectives de futur marcant un camí on les decisions a prendre es veuran molt condicionades per dinàmiques alienes al nostre desig i a la lògica de només fa uns mesos, crec que per tant, és el moment de meditar les actuacions que farem de manera urgent.