Bona
26 Sep 2007 - Lluís BadiaEscriure d’algú que ens deixa és d’entrada complicat, si a més has treballat amb ell durant molt de temps, compartint il·lusions, èxits, encerts i desencerts, però sobre tot en l’anhel de portar a terme una tasca en positiu pel be comú de molta gent.
Moltes eren les virtuts d’en Josep Lluís, però crec que per damunt de tot primava el compromís, amb tot el que suposava, treballar pels demés, la seva opció per donar respostes sempre en positiu, la inacabable capacitat de treball, i per damunt de tot la seva implicació ciutadana, des del Nàstic, fins la Setmana Santa, sense oblidar la Cavalcada de Reis o el Col·legi la Salle, són una mostra del seu plantejament personal; l’aposta pel Port de Tarragona, introduint la seva forma de ser, buscant sempre sumar i fer pinya, també han sigut una aportació personal que la ciutat li ha d’agrair molt.
És cert que el traspàs de les persones és un moment molt complicat, especialment per la família, la Leo i els seus fills, però amb persones com el “Navarro” encara és més difícil, doncs a ben segur és inviable poder reomplir l’espai que ha ocupat amb el seu esforç sense límits i amb la seva forma natural de ser.
No puc oblidar les seves aportacions individuals en molts dels temes en les que he intervingut personalment en responsabilitats anteriors, sabent trobar plegats solucions d’ampli suport ciutadà, obrint la infraestructura portuària a la ciutat, però molt especialment, als tarragonins, que en tot cas, eren una part vital de la seva forma de ser i de fer.
Quan vaig rebre la notícia de la seva mort, d’un dels seus innumerables amics, vaig quedar sobtat, i una vegada més la realitat em va demostrar la nostra fragilitat com a persones, però és aquí on, també, tot ens porta a una reflexió oberta, el nostre pas per aquest món és limitat i majoritàriament curt, però el que és clar, que per alguns, la vida ha valgut la pena, el cas d’en Josep Lluís, amb la seva empremta, és emblemàtic, i per tant a l’hora de fer balanç, a mi no em queda més que dir-li, Josep Lluís Bona feina.

